Des de la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana s’ha volgut donar impuls a la Llei de Dependència. Per a que els ajuntaments s’encarreguen directament de la valoració dels casos, s’han generat els recursos necessaris a través de subvencions. En el cas de l’Ajuntament de València, els més de tres milions que s’han de rebre han de servir per a contractar 62 persones.
El 30 de març d’aquest any, el Ple de l’Ajuntament aprovà la modificació de plantilla necessària per a generar aquestes contractacions, a través de les corresponents borses de treball. Ara, amb aquestes borses parcialment constituïdes, la Delegació del Govern espanyol al País Valencià ha presentat un recurs judicial que vol frenar tot el procés, amb l’argument que vulnera la normativa pressupostària vigent i suposadament centrada en el control del deute.
Des de que la llei entrà en vigor al 2006, les persones professionals de la dependència i dels serveis socials denuncien que el País Valencià és a la cua en l’aplicació de la llei de dependència. Moltíssimes persones han esperat durant anys el suport que necessitaven, mentre els expedients s’amuntegaven per manca de voluntat política. Aquestes persones, la majoria majors i sobre tot dones, no han rebut les prestacions i els recursos als que tenen dret i, fins i tot, han mort sense rebre cap resposta de l’administració.
L’estat espanyol fa novament ús de les lleis i dels tribunals per a intervindre competències i suspendre decisions legítimes, amb el pretext d’un recargolat concepte de legalitat que ja és habitual. No l’ha importat que la necessitat siga més que evident i que els recursos necessaris estiguen disponibles, ni que més de 10.000 persones a la ciutat, en situació molt vulnerable, estiguen esperant allò que la llei els garanteix. I no l’ha importat que altres moltes persones a la recerca de faena esperen accedir a aquests llocs de treball i encetar una tasca tan necessària.
Com és que eixa legalitat pressupostària s’ha d’aplicar per sobre de tot, malgrat la disponibilitat dels recursos i per sobre del Ple de l’Ajuntament de València? I com és que, per contra, la Llei de Dependència no mereix eixa rigidesa, sinó tot el contrari i des de fa tants anys? Si les lleis que ens perjudiquen con a poble són indefugibles, i les que han de cobrir les necessitats més bàsiques es mantenen permanentment en suspens, vol dir que la legalitat s’utilitza contra nosaltres. I no hem de permetre que siga així: la llei ha de ser feta per nosaltres i per a nosaltres.
A Decidim rebutgem aquest nou ús de les lleis i dels tribunals contra la sobirania del poble valencià, i manifestem el nostre total suport a les persones injustificablement desateses també durant els anys del balafiament i la pitjor corrupció. I també manifestem el nostre suport a totes les professionals que han estat lluitant durant tots aquests anys contra la manca de voluntats i recursos per a donar una resposta a totes aquestes persones.
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, Decidim @DaDPV
23-10-2017