Es fa difícil de pair tot el que estem vivint. Segurament, trigarem temps a fer-ho, a ser conscients dels moments que estem vivint i del paper -imprescindible- que estem exercint.
Pels carrers dels Països Catalans -sí, arreu de la nació- brolla dignitat. Un poble conscient i digne, disposat a resistir els embats de l'Estat: les seves lleis, els seus tribunals, la seva violència més explícita, les amenaces de la seva màfia, el seu feixisme i les seves presons.
Un poble que ha decidit no fer cap pas enrere, que no pensa claudicar davant la por que intenta implantar l'Estat; tot i patir-la o sentir-la molt a prop. I és que quan un poble pren consciència dels seus drets i de la força que té quan camina com un de sol, esdevé imparable.
I hem arribat aquí gràcies a una política de l'Estat vers a Catalunya nefasta; perquè l'Estat s'ha cregut les seves pròpies mentides i ha estat incapaç de traçar una estratègia real i efectiva per combatre l'independentisme català. Però no només, l'Estat ens ha trepitjat, humiliat i colpejat, però no tots els pobles responen igual davant d'aquestes agressions. El nostre ha respost amb dignitat, gràcies, no obstant, a moltes persones anònimes que durant anys han anat sembrat aquesta llavor arreu.
Cal recordar-ho, cal recordar que tanta dignitat només ha estat possible per aquells que la donaren tota quan l'autonomisme imperava. Molts d'ells van assumir presó i tortures i, malgrat això, no van abandonar. Aquesta tradició és la que va donar les eines per, davant les agressions, assumir i entendre que l'únic camí possible és l'exercici de l'autodeterminació i la construcció d'una república que ens permeti defensar els interessos del poble català.
Però tampoc ha set només gràcies al Moviment Català d'Alliberament Nacional (MCAN). Totes les persones que lluitaren contra el feixisme, que defensaren fins el darrer anhel els valors de justícia social i llibertat van deixar petjada. Gràcies a elles, també, avui volem ser un poble integrador, acollidor, coherent, socialment just, respectuós amb l'entorn, conciliador, pacífic i lliure. A les nostres mans està construir un futur on prevalgui la màxima: mai més, enlloc, contra ningú.
Som la suma de tots aquells que van decidir lluitar pel nostre futur, ens han lliurat la seva dignitat i, per dignitat, hem d'assumir el paper que ens ha tocat, el paper de lluitar pel futur del nostre poble, per continuar sembrant aquells valors que han conformat el nostre poble, perquè amb la independència comença tot.
Si preservem la dignitat, serem imparables i -demà- serà impossible contenir les llàgrimes davant de la fermesa i compromís d'estudiants, bombers, mestres, personal de la salut, periodistes, estibadors, informàtics, cossos de seguretat, representants polítics i molts, moltíssims, militants de la llibertat d'aquest poble. No serà fàcil, ningú ho diu, però hem de ser conscients que amb la nostra lluita, també està en joc la lluita de la resta de pobles oprimits del món i, especialment, d'Europa.
Som nosaltres i és ara. És la nostra responsabilitat i cal assumir-la, perquè és l'única manera de garantir un futur millor; perquè els ho devem als que ens han precedit; perquè hem nascut per guanyar i ho farem amb un somriure per la dignitat dels que ja no hi són i per la que hauran d'entomar els que vindran.
I, com sempre oportú, però aquests dies encara més, uns versos d'Estellés que també serveixin d'homenatge i gratitud generacional:
«No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d'un poble
unit, alegre i combatiu.»
Vicent Andrés Estellés