La recerca sobre terrorisme del programa científic europeu analitza quines han de ser les mesures preventives a implementar?
Barcelona es desperta un altre dia més, estranya i adolorida, però es desperta. El centre de la ciutat, com la de tantes viles arreu, s’omplia a mig matí de milers de persones per expressar aquesta ferma voluntat de voler viure en democràcia, sense violència, en llibertat i amb diversitat d’opcions de vida. Emocions contingudes, llàgrimes i aplaudiments. Un crit unia ahir tantes veus i cors: “no tinc por!”.
Tots aquests atacs plantegen diversos dubtes i interrogants els quals evidencien que necessitem molta més informació per comprendre d’arrel què ha passat a casa nostra i què està passant a nivell internacional. És a partir de la recerca que podem aportar llum per comprendre les causes i els mecanismes que condueixen a homes i dones d’arreu del món a sentir-se atrets per una ideologia totalitària que, a partir d’una interpretació esbiaixada de la religió musulmana, s’expressa a través de l’anti-occidentalisme, antisemitisme, anti-americanisme, i al rebuig al que consideren formes heretges al mateix Islam. Des de la recerca podem aportar mesures preventives més enllà de l’àmbit de la seguretat (d’extremada necessitat) per evitar que actes com aquests succeeixin. Què fa que hi hagi joves que s’emmirallin amb la violència d’Estat Islàmic?
Hem de basar les mesures preventives a implementar en diversos àmbits (educatiu/mitjans de comunicació/entitats religioses i altres que treballen a nivell comunitari/presons, altres) en evidències científiques que estiguin tenint impacte social, posant-les en diàleg en la pràctica diària amb membres dels diversos col·lectius. Les mesures de prevenció d’aquesta radicalització han d’incloure alhora aquest fenomen d’atracció a la violència que erigeix en herois a covards que actuen asseguts en una furgoneta com ho ha fet el responsable de l’atac de Barcelona.
En el Programa de Recerca Científica Europeu (Horizon 2020) hi ha un important projecte PROTON coordinat amb les principals institucions europees, entre elles el centre de recerca CREA de la de la Universitat de Barcelona, especialment el seu grup d’estudis àrabs i musulmans liderat per Lena de Botton, que es dedica intensament a donar respostes a les qüestions sobre la prevenció de la radicalització de molts joves.
Davant els atacs, avui ens sumem, i volem reafirmar la nostra més rotunda condemna davant l’odi i la violència que vol posar en qüestió la nostra capacitat de viure junts i juntes persones de diferents cultures, religions i ideologies. En conseqüència, davant la virulència de les accions desfermades ahir a Barcelona i Cambrils, mostres de solidaritat han aparegut arreu (donació de sang, obrir les cases per acollir aquells qui no poden accedir al seu allotjament, oferir ajuda als que estaven bloquejats a les principals vies de sortida a Barcelona, etc.).
Ahir vàrem prendre consciencia d’una cosa que ja sabíem i no ens crèiem, i és que vivim immersos a la societat del risc com deia el sociòleg alemany Ulrich Beck. Com reduir l’impacte que té sobre les nostres vides? Aquest impacte tan devastador en llocs on hem transitat sovint com són les Rambles de Barcelona, i com ha estat abans a París, Berlín, Londres, Beirut...
Avui la resposta és la unitat dels i les demòcrates: lliures, iguals, plurals, solidaris i sense por. Demòcrates nascuts i nascudes a Barcelona o arreu, amb tradicions religioses diverses, demòcrates amb ideologies i opcions de vida diverses entre sí, tots contra qualsevol discurs d’odi i intolerància.
La nostra solidaritat està amb les víctimes, amb els seus familiars i amb tots els que estimen la llibertat i la igualtat.
Lídia Puigvert, investigadora de la UB i de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Cambridge.
Lena de Botton, coordinadora del Grup d’estudis Àrabs i Musulmans de CREA.