És clar que a les persones i als partits no se'ls jutja pel que diuen, sinó pel que fan. I tot sembla indicar que Catalunya en Comú i Podem Madrid, estan actuant de manera que guanyin en credibilitat davant l'stablishment espanyol. Davant del repte que l'independentisme representa per al règim del 78, ells s'han situat davant, fent el joc als poders de l'Estat en el seu treball de deslegitimació de la mobilització popular a Catalunya.
Em sembla molt més coherent la posició de Dante Fachín. No és el seu referèndum, però ha tingut la lucidesa de comprendre la grandesa que la seva realització significa. Ha cridat a la mobilització i a la participació en el referèndum l'1 d'octubre perquè és conscient que significaria una garrotada al sistema de poder instal·lat a Madrid. Mentre que Fachín ha comprès que el que hem de qüestionar és el règim del 78, Catalunya en Comú i Podem Madrid, es limiten a intentar treure el PP del govern i, per a això, necessiten al PSOE, antiga casta i pilar fonamental d'aquest règim (les contradiccions són lliures).
Suso del Toro ha qualificat el partit d'Ada Colau i Xavier Domènech com a partit sucursalista que té la seva mirada a Madrid i no tant en el sobiranisme a Catalunya. Xosé Manel Beiras, dirigent gallec, ho deixa també molt clar: "El referèndum de l'1 d'octubre és una hòstia monumental al poder autocràtic de l'estat espanyol", i s'ha dirigit a en comú Podem dient-los que sobre aquest tema no haurien de tenir cap dubte .
Pablo Iglesias no reconeix legitimitat al referèndum, però, el qualifica d'una mobilització de protesta legítima, encara que ell, si fos català, no aniria a votar l'1 d'octubre. Com pot dir això una persona que s'autoqualifica d'esquerres, espai ideològic que s'ha caracteritzat històricament per tenir en les mobilitzacions socials un factor decisiu de lluita contra els poders establerts? Si l'1 d'octubre és un simple acte de mobilització, hauria de cridar a participar .... O és que pensa que és una mobilització contra els interessos de les classes populars? Si és així que ho digui, però llavors hauria de justificar per què dóna suport a moviments nacionalistes d'altres pobles que aspiren a crear un Estat. On estaria l'internacionalisme que pregona com a líder d'esquerres? On la seva aportació teòrica a la defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles? Ah¡, perdó, ell ho difereix a quan tinguin majoria absoluta de dos terços al Congrés i al Senat (se m'havia escapat aquest detall)
Però potser el que s'amaga darrere de la seva oposició al referèndum no és sinó un simple càlcul electoral. Creuen que el fracàs de l'independentisme l'1 d'octubre suposarà el definitiu desplaçament de la dreta catalana del poder autonòmic i la possibilitat d'una Generalitat que recordi el tripartit (PSC-ICV-ERC) que ajudi a reconquistar Madrid per a l'esquerra. D'altra banda, necessita no perdre electors davant d'un PSOE que sembla girar cap al seu espai electoral, electors que es caracteritzen, sobretot en la resta de l'Estat, per una identitat nacional espanyolista (no és cert que tots els seus 5 milions de votants vegin amb simpatia el que està passant a Catalunya) Aquests vots poden ser retinguts si Podem Madrid es mostra com un partit "respectable" i "d'ordre" en què "es pot confiar per governar Espanya, Espanya, Espanya". Per al seu projecte necessita també el més de mig milió de vots que Catalunya en Comú pot aportar en unes eleccions generals. És trist aquesta situació, quan saben que la raó i la legitimitat estan de part del moviment sobiranista a Catalunya i, a més, que l'esquerra independentista no amaga el seu desig i suport al fet que a Espanya es produeixi també un procés de transformació profunda.
Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, fa temps que l'ha deixat molt clar: la sentència del TC de 2010 va suposar la ruptura del pacte constitucional entre Catalunya i l'Estat espanyol. L'Estat va imposar llavors un estatut d'autonomia a Catalunya que els ciutadans catalans no han legitimat amb el seu vot. Pérez Royo ha qualificat aquesta ruptura com un veritable cop d'estat. Des d'aquest punt de vista és l’Estat espanyol el que està fora de la legalitat des de 2010 ... a què ve llavors tota la parafernàlia d'exigència de referèndum pactat amb garanties i efectivitat quan aquest Estat ni tan sols s'ha plantejat la possibilitat d'actuar com Canadà amb el Quebec o la Gran Bretanya amb Escòcia.
Pablo Iglesias i Ada Colau, saben que, si criden a participar en el referèndum com a acte de mobilització i de protesta enfront de l'Estat, encara que sigui sense caràcter vinculant, es fiquen en un embolic de difícil sortida. La seva crida a la participació elevaria el vot del no, el que donaria més legitimitat al resultat que sortís, però, sobretot, incrementaria la participació de manera notable. I ¿quina posició adoptarien si en el referèndum il·legal i sense garanties van a votar 3 ó 4 milions de persones? El nivell de mobilització seria tan espectacular que Podem Madrid i Catalunya en Comú haurien d'assumir les conseqüències polítiques si no volen fer el ridícul. És clar, que, en la situació actual, estan desitjant que l'Estat espanyol aconsegueixi paralitzar el referèndum abans de l'1 d'octubre. L'esquerra espanyola frenant les possibilitats de canvi real.
Juanjo Gallardo és historiador i militant de la CUP-Gent de Gramenet