Memòria històrica
Estrena del documental "El segrest de Núria" al Canal 33

El 1967 la imatge de Mare de Déu de Núria va desaparèixer del seu santuari. Durant quatre anys, se li va perdre la pista. Per primera vegada, un exhaustiu procés d’investigació descobreix els detalls d’una de les operacions antifranquistes més desconegudes i silenciades durant cinquanta anys per les persones que hi van participar.

06/07/2017 Comunicació

Aquest proper dissabte, 8 de juliol, a les 21:55, el Canal 33 estrenarà "El segrest de Núria" de Zeba Produccions Audiovisuals dins el programa "El documental". Serà justament la mateixa nit que es compleixen 50 anys d'aquell fet, una fita de la lluita antifranquista i que ara, per primera vegada, n'expliquen els detalls.

Cal recordar que el passat 6 de juny,  l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona va acollir la preestrena, que va coincidir amb la presentació del llibre "Mossèn, ens han pres la marededeu" que han escrit en Manuel Castellet i la Rosa Anna Felip, fruit de tota la investigació que hem dut a terme durant la realització del documental.

El segrest de la 'Mare de Déu de Núria'

El documental exposa els fets del "segrest de Núria", a través dels records i de la memòria dels implicats, veïns i historiadors. Aquest projecte neix com a continuació del documental "L’exili de la marededéu de Núria", que també el van fer possible Manuel Castellet i Zeba Produccions, gràcies a una campanya de micromecenatge feta fa dos anys. En aquest documental es parlava de l’exili forçós que va patir la imatge, des de que el capellà del Santuari de Núria se la va emportar el 1936 per salvarla fel fervor anticlerical dels milicians republicans, fins que va ser retornada al 1941, tot recorrent els diversos indrets per on va passar la talla fins arribar a Suïssa, on va restar-hi la major part del temps. Aquest documental es pot veure aquí.

La matinada del 9 de juliol de 1967, un grup de joves activistes antifranquistes entraven a l’església del Santuari de Núria i s’emportaven la marededéu. Hores després difonien un comunicat exigint tres reivindicacions que s’emmarcaven en la campanya Volem bisbes catalans!: nomenament només de bisbes catalans per totes les diòcesis del país; la dimissió de l’Arquebisbe de Barcelona, Marcelo González Martín i el retorn de l’abat Escarré, exiliat des de feia dos anys. Aquesta va ser una de les primeres grans victòries del catalanisme contra el règim franquista.