La CUP ha denunciat aquest matí les polítiques agràries imposades des de la Unió Europea, amb la seva línia d'ajudes de la Política Agrària Comuna, ja que estan contribuint a accelerar la desertificació del camp català. Segons Jaume Casals, alcalde Navàs, “des de Brussel·les s’ofereixen ajudes econòmiques als pagesos i propietaris per tal que deixin les terres ermes, sense producció”. Aquest contrasentit fa que algunes persones prefereixen no cultivar el camp, de forma que el territori català perd la seva capacitat d’auto-abastir-se alimentàriament, a banda de fomentar la destrucció del paisatge rural.
Casals s’ha expressat així a la presentació de la Jornada de debat que tindrà lloc aquest dissabte a Navàs, sota el títol “Banc de Terres i gestió dels comunals”. La trobada pretén posar en comú experiències municipals per fomentar la recuperació de terres en desús. Hi participarà el diputat de la CUP Sergi Saladié, l'alcalde de Baztán (Nafarroa) Joseba Otondo, l'enginyera agrícola Gisela Andrés i l'expert en comunals David Algarra, entre d'altres.
Precisament a Navàs ja són 3 les superfícies que han recuperat en el darrer mig any, fruit de la seva estratègia “Navàs Sobirania Alimentària”. Casals explica: “Són horts que hem parcel·lat, de forma que diferents veïns i veïnes del municipi puguin gaudir d’un petit espai i conèixer també les tècniques ecològiques de cultiu”.
L’Ajuntament de Navàs, com el conjunt de consistoris coordinats per la CUP, impulsen la detecció de terres propietat de l’Administració que estiguin en desús, a fi de facilitar el seu cultiu a pagesos locals i que aquests productes puguin ser consumits en menjadors escolars i residències de gent gran del municipi. Es tracta així de connectar la xarxa i fer circuits tancats de producció agroecològica.
Altres problemàtiques del camp català que la CUP vol diagnosticar i posar-hi remei són la baixa incorporació de joves a la pagesia (sector molt envellit), la concentració de la propietat de la terra, l'abandonament de terres cultivables, l'esgotament del sòl per pràctiques cada volta més intensives de producció, etc. Tot això, acompanyat per les nul·les polítiques agràries que es fan des de l'Estat o dels Governs autonòmics (tant per la manca de competències i d'interès), fan que la supervivència de la pagesia als Països Catalans estigui en risc.