Les diverses assemblees de la CUP de la comarca del Bages explicitem el nostre suport als treballadors d’ICl-Iberpotash. Al mateix temps evidenciem la impossibilitat de continuar amb els abocaments al runam del Cogulló. La sentència que obliga a aturar els abocaments el 30 de juny d’aquest any és inamovible, i el mateix passarà amb altres sentències que aviat seran fermes i que obligaran l’empresa no només a aturar els abocaments sinó a reduir els runams salins.

Davant d’això, considerem que l’obligació de l’empresa és respectar les sentències i, sobretot, respectar la voluntat del territori, clarament manifestada en diverses mocions als ajuntament i als Consells Comarcals, que demanen que l’activitat minera “es desenvolupi de manera sostenible i respectuosa amb la normativa mediambiental i se n’assumeixin els costos derivats”. Així doncs, les CUP bagenques instem ICL-Iberpotash a deixar d’abocar al runam del Cogulló i a internalitzar els possibles costos que comporti l’aturada, mantenint sempre tots els llocs de treball actuals.

ICL ha guanyat més de 400 milions d’euros durant els últims 10 anys i, per tant, té capacitat més que suficient per assumir un volum de beneficis una mica inferior. A més, l’empresa és la principal responsable de la sentència que l’obliga a deixar d’abocar el 30 de juny (juntament amb les administracions que li han permès). És ICL-Iberpotash qui no ha respectat la normativa ambiental i qui no ha estat capaç de tenir enllestides les obres que permetrien traslladar l’activitat i els llocs de treball a Súria. Per tant, és l’empresa qui ha d’assumir els costos de la feina mal feta, i en cap cas els treballadors n’han de rebre cap impacte negatiu.

Amb abocaments o sense, l’empresa és absolutament viable, i és una obligació ineludible d’ICL-Iberpotash garantir tots els llocs de treball actuals. En el cas que l’empresa es negui a respectar aquesta obligació considerem que l’alternativa

més viable és recuperar la gestió pública de la mina, tal i com va passar entre els anys 1991 i 1998, durant els quals l’Institut Nacional d’Indústria (INI) va gestionar les mines de Sallent- Balsareny. Si ICL continua amb el xantatge i condiciona l’aturada a l’acomiadament de treballadors, caldrà tornar a convertir l’activitat minera en una empresa pública, que mantingui el nivell d’ocupació, que reverteixi els milionaris beneficis en el territori (en comptes de repartir dividends entre els seus accionistes), i que asseguri un control democràtic i popular.

Aquesta és l’única proposta que permet conjugar l’inajornable compliment escrupolós de la legalitat ambiental amb l’inevitable respecte als drets laborals dels treballadors de la mina, ja que la majoria de propostes que han sorgit a la comarca condicionen els llocs de treball a la continuïtat dels atacs al territori. Això no només és inviable (els tribunals locals i europeus no ho permetran) sinó que també és immoral, ja que perpetua el xantatge de l’empresa, que durant dècades ha justificat els delictes ambientals amb la coartada de l’ocupació.

Ni abocaments ni acomiadaments, la solució passa per respectar el territori i la seva gent, i això només és possible si l'interès principal de l’empresa és el bé comú i no el benefici econòmic immediat.

ANTECEDENTS

Hi torna a haver una altra “crisi” a la mineria del Bages. Sempre n’hi ha una desprès de cada revés judicial o administratiu a l’empresa.

Hi va haver “crisi” quan l’Ajuntament de Sallent (amb la CUP al govern) va negar l’ampliació del runam del Cogulló. També quan una sentència va declarar el runam il·legal urbanísticament. I n’hi ha ara arran d’una sentència del 2015.

La sentència del 2015 ve d’una denúncia presentada per una associació veïnal de Sallent, i de la qual hi va haver sentència no ferma el 2013 (Iberpotash i Generalitat la van recórrer). La denúncia era contra la llicència ambiental atorgada pel govern tripartit a la planta de Sallent-Balsareny.

Aquesta sentència, a banda de declarar nul·la la llicència ambiental - l’empresa funciona des de fa gairebé 2 anys sense autorització ambiental -, exigeix a Iberpotash que deixi d’abocar al runam del Cogulló, tot marcant una data màxima i una alçada màxima al runam. La data és el 30 de juny d’enguany.

Com es va triar aquesta data? Va ser la mateixa empresa qui, arran d’una demanda del Tribunal, va decidir que el 30 de juny del 2017 era el termini adequat per haver tancat la planta de Sallent i traslladat tota la producció a Súria.

Existeix una altra sentència que afecta el runam del Cogulló. La denúncia (2014) va guanyar-se el novembre del 2016 i encara no és ferma, però tot indica que serà ferma ben aviat. Aquesta sentència, de caire urbanístic, declara que el runam del Cogulló ha crescut en superfície molt més del que les lleis urbanístiques li permetien. La sentència afirma que cal aturar de forma immediata els abocaments al runam del Cogulló i cal retirar tot allò abocat fora de l’àrea perimetral permesa.

Cal recordar que tres exdirectius d’Iberpotash van ser condemnats a penes de presó per contaminació ambiental i l’empresa va ser condemnada a reparar els danys ocasionats i a pagar una indemnització als afectats (l’Ajuntament de Santpedor i particulars). És la primera sentència on es demostra i es condemna ICL-Iberpotash per contaminació ambiental. La sentència deixa clar que existeix que una greu contaminació i que aquesta és causada per l’empresa.

La Generalitat i l’empresa també van perdre una altra sentència (ferma el 2015), que obliga la Generalitat a augmentar la fiança de restauració del runam del Cogulló fins als 7 milions d’€ (el govern tripartit l’havia fixat en 500.000€ i diversos estudis apunten que el cost de restauració total seria d’uns 80 milions). La sentència també obligava a presentar un pla de restauració que mai s’ha fet públic.

Les denúncies presentades per la CUP

En aquests moments, hi ha dues denúncies on la CUP hi som presents. En tots dos casos estem esperant la celebració del judici:

1. Som acusació popular en la denúncia penal contra la junta de govern de Súria (alcalde, tinents d’alcalde i secretari) per irregularitats a l’hora de donar permisos d’obra per a la nova rampa d’accés que l’empresa està construint. És destacable que un dels tinents d’alcalde denunciats és el propietari d’un dels terreny afectats, que l’ha llogat a l’empresa i aquesta hi té una opció de compra de 300.000€.

2. Denúncia penal presentada el 2014 contra la Generalitat i Iberpotash, per delicte contra els recursos naturals i el Medi Ambient i prevaricació ambiental. S’han imputat 3 directius de l’empresa i dos alts càrrecs de la Generalitat (Maria Assumpta Ferran i Jordi Agustí).

Unió Europea

La Unió Europa també està tramitant expedients i denúncies a l’estat espanyol arran de la mineria bagenca, per delicte ambiental, contaminació de les aigües i subvencions concedides de forma encoberta.

Armes de guerra, finançament a l’exèrcit israelià

ICL-Iberpotash és una empresa de matriu israeliana que finança programes de suport a l’exèrcit d’Israel. També explota zones del Mar Mort en territoris ocupats a Palestina. Amb els productes que comercialitzen es fabriquen armes de guerra com el fòsfor blanc.

Per això la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions al Bages participa activament en la denúncia a l’empresa.

El nou Pla Director Urbanístic (PDU) de la mineria

El PDU de la mineria respon a una necessitat empresarial, la del pla Phoenix d’Iberpotash: tancar la planta de Sallent, portar tota la producció a Súria i construir allà, plantes per al reciclatge de la sal.

Així doncs, el PDU es focalitza en els polígons i les infraestructures necessàries per a fer això. En cap cas soluciona els problemes actuals: no hi ha plans de restauració dels runams salins i no especifica com ni quan s’eliminaran aquests residus.

Tampoc no marca cap mena de terminis ni exigència a l’empresa i basa la gestió dels residus de Súria en meres especulacions (futuribles construccions de 3 plantes de sal, previsions de comercialització d’aquesta sal, previsions de cabals d’aigua al Cardener i al Llobregat, el rendiment econòmic de l’empresa...).

En cap cas, a curt i mitjà termini, el PDU i el Pla Phoenix representen una disminució dels abocaments de residus, i no hi ha absolutament res que obligui l’empresa a reduir els residus generats ni restaurar els actuals. Tot dependrà sempre de la voluntat de l’empresa.