Aquest dimarts la Generalitat de la CAC va aprovar els nous límits del Parc Natural de Collserola. Amb aquesta nova planificació s'ha exclòs la zona de Torre Negra de la protecció com a espai natural.

Després que fa uns mesos el Tribunal Suprem hagués donat la raó a Josep Lluís Nuñez i la seva constructora Nuñez i Navarro i que s'obrís la porta a construir habitatges en aquest espai d'alt valor ecològic, ara la Generalitat ha donat compliment a aquesta i altres sentències que anul·laven la inclusió de l'àrea al parc per elements naturals i d'interès ecològic. El Tribunal Suprem espanyol ha considerat, afavorint els interessos de Nuñez i Navarro, que l'entorn de la Torre Negra no té interès ecològic.

El febrer passat el ple municpal de Sant Cugat va aprovar la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per garantir la protecció de Torre Negra, mesura amb què es pretenia declarar aquesta zona com a no urbanitzable, i qualificar-ne la major part com a sòl no urbanitzable. Abans, el mes de maig passat, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia anul·lat la classificació de bona part del sector com a sòl no urbanitzable ordinari, amb el suport de tots els grups polítics excepte C's i el PP, que s'hi abstingueren.

Una llarga lluita, però la Justícia espanyola es decanta pel poder

La reivindicació de la Torre Negra com espai natural ha seguit un llarg procés, però el Tribunal Suprem sempre s'ha mostrat al costat dels interessos de Josep Lluís Nuñez i la seva constructora Nuñez i Navarro i de les intencions de construir habitatges en aquest espai d'alt valor ecològic.

Just fa un any la CUP va entrar la moció on es demanava que es declaressin persones non grates a Sant Cugat l'empresa Nuñez i Navarro i el mateix Josep Lluís Nuñez. També demanaven un compromís ferm de l'Ajuntament "per salvar, d'una vegada per totes, aquest espai de valor incalculable per la nostra ciutat i pel Parc de Collserola."

En la moció, exposaven una cronologia en què mostrava com els interessos especulatius van posar les urpes sobre Collserola i la Torre Negra des dels temps del franquisme:

L’any 1973, en plena decadència del regim franquista però encara dins del període dictatorial, l’ajuntament de Sant Cugat va tramitar un pla per edificar l’espai de Torre Negra i urbanitzar el sector.

L’any 1976, encara en ple franquisme sociològic del qual molts i moltes encara no n’han sortit, s’aprova el Pla General Metropolità, a partir del qual es declara que el sector de Torre Negra és sòl urbanitzable.

L’any 1987 l’àmbit de Torre Negra no entra dins de l’àmbit de Protecció del Pla d’ordenació i de Protecció del Parc de Collserola.

L’any 1988, davant d’aquest darrer fet, el Grup Nuñez i Navarro adquireix terrenys a Torre Negra.

L’any 2009 el TSJC anul·la l'acord anterior de la Generalitat que concedia certa protecció a la Torre Negra.

L’any 2012, el TSJC avala la denegació d'actuacions urbanístiques a la Torre Negra.

L'any 2016 el Tribunal Suprem dóna la raó Josep Lluís Nuñez i permet construir-hi habitatges a la zona.