Medalles a la solidaritat
La Crida per Lleida proposa la Marea Blanca per a la placa a la Solidaritat

La formació també proposa l’Infantil Femení de l’AEM per al Mèrit Esportiu i destaca l’advocat laboralista Àlex Sàrraga, la militant del PSUC Nati Redondo i a títol pòstum la fotògrafa feminista Leo Pedrico per a les medalles a la Solidaritat de la Paeria

02/03/2017 Drets i Llibertats

La Crida per Lleida – CUP vol que la Paeria distingeixi amb la placa a la Solidaritat la trajectòria de la Marea Blanca, referent en la lluita contra les retallades a la sanitat pública de Ponent. A més, vol que es concedeixi la placa al Mèrit Esportiu a l’infantil femení de l’AEM, que actualment lidera la segona divisió masculina amb un equip format íntegrament per noies. La formació també vol destacar amb tres medalles a la Solidaritat el compromís de la militant del PSUC i CCOO Natividad Redondo i de l’històric advocat laboralista Àlex Sàrraga; a títol pòstum, la fotògrafa i feminista Leonor Pedrico.

La Marea Blanca, moviment de treballadores i usuàries en defensa de la sanitat pública de Ponent, va liderar l’oposició a la creació del Consorci Sanitari de Lleida. La lluita intensa del col·lectiu va fer que la Generalitat de Catalunya desestimés el projecte de privatització dels centres sanitaris al juny de 2016.

L’infantil femení de la Secció Esportiva AEM actualment lidera la segona divisió masculina. L’equip, format íntegrament per noies de 12 i 13 anys, és «un exemple molt proper de contribuir a la visibilització de les dones en un món tant masculinitzat com l’esport». A més, la Crida destaca que l’AEM tingui sis equips femenins, dels quals tres són sèniors.

Natividad Redondo (Loja – Granada -, 1926), militant clandestina del PSUC i de les primeres Comissions Obreres durant la Dictadura, és per la Crida «una peça clau en la història de la lluita contra el franquisme a Lleida, en la defensa dels drets de les dones i de la classe treballadora, i en la reivindicació de les llibertats democràtiques i nacionals de Catalunya». Va organitzar-se amb el Grup de Dones Democràtiques i va ser molt activa en la solidaritat amb els presos polítics. Va ser la companya del també comunista Antonio Cantano, mort el 2013.

Àlex Sàrraga (Lleida, 1946), històric advocat laboralista de la ciutat, «és un exemple de lluita pels drets dels treballadors i treballadores en un moment tant difícil com la dictadura franquista, quan la defensa comportava repressió i llistes negres». Entre els anys 1970 i 1976 va actuar en 500 judicis a la Magistratura de Treball i va gestionar vora 5.000 conflictes laborals. Amb un compromís polític i social «ineludible» que dura fins avui, Sàrraga també va militar clandestinament al PSUC.

Leonor Pedrico (1951 – 2013), va estar a primera línia a Lleida en la defensa dels drets de les dones des de múltiples vessants: laboral, polític i cultural. Fou fotògrafa professional, militant de diversos projectes sindicals (UGT), socials, polítics i solidaris (Amics del Sàhara) i per, damunt de tot, feminista (Dones de Lleida). Des del feminisme la Leo escrivia l’últim any de la seva vida: “No és que la població masculina no ens interessi o preocupi. El moviment feminista és també un moviment humanista i, per tant, preocupat per qüestions ben diverses (…) Per això cal una mirada que observi com els processos afecten les dones, que quasi sempre estan un esglaó per sota en la jerarquia social.