Els resultats de les eleccions espanyoles del 26 de juny deixen les coses en una situació que accentua més la polarització política entre el poder de l’estat espanyol i les forces de la nació catalana que tendeixen a la independència. El reforçament d’ERC arreu del Principat és una mostra, a més, de l’evolució cap a l’esquerra del moviment independentista que fa que, al si del moviment, vagin esdevenint hegemòniques les posicions d’ERC i quedin en una segona posició les forces conservadores.

Tot el conjunt polític i social al Principat de Catalunya, se situa de manera favorable a la confrontació amb una Espanya que es mostra fonamentalment inamovible. En aquest context la independència apareix com a l’única opció real de canvi. Una situació que forçarà al conjunt de les forces d’esquerra favorables a l’autodeterminació a decantar-se cada dia més pel camí de la independència com a sortida política que pot fer possible un canvi polític i social.

Arreu dels Països Catalans, el panorama resultant, amb un PP amb una influència important encara, malgrat els escàndols de corrupció, farà avançar també de manera remarcable la tendència a orientar cap a la independència els moviments que tendeixen al canvi polític i social.

A grans trets, aquestes eleccions ens han ajudat, doncs, a situar-nos més clarament, pel que fa a la confrontació política fonamental vers la independència, en una millor posició. Ens han posat ‘en formació de batalla’.