Cal valorar d’una manera prou crítica els resultats de l’Assemblea Nacional de la CUP que va tenir lloc ahir a Esparreguera.

De manera general, sóc del parer que cal felicitar-se per l’esperit, del conjunt de l’Assemblea, favorable a accelerar la ruptura amb l’Estat espanyol. Però cal remarcar, per contra, que al llarg dels debats de la diada d’ahir no es van posar els mitjans polítics necessaris per a portar a terme aquesta ruptura a partir d’una anàlisi prou madura i precisa de la situació política actual.

Si bé, al llarg del dia, es va aconseguir aturar una esmena a la totalitat que pretenia buidar de contingut polític la ponència “Document de Treball Polític”, algunes altres esmenes aprovades posteriorment van introduir finalment qüestions que són de fet errors d’anàlisi en la correlació de forces i en les propostes de tasques a impulsar.

Cal considerar equivocat, per exemple, que es parteixi de la perspectiva que cal situar com un objectiu principal abandonar el pacte de legislatura amb Junts pel Sí (de manera que quan es parla de ruptura sembla que la ruptura principal sigui amb aquest sector de l’independentisme). Els pactes no són eterns però cal saber situar bé el marc polític perquè es puguin mantenir i les condicions precises per al cas en què es poguessin rescindir. Tenint sempre en compte que la ruptura política que l’independentisme situa en un primer pla és, i ha estat sense ambigüitats, amb l’Estat espanyol.

També és un error d’anàlisi considerar que el procés constituent només podrà tenir lloc d’una manera efectiva després de la ruptura independentista, perquè d’aquesta manera es buida el procés constituent justament de la seva potencialitat com a instrument polític que ha de permetre acumular forces de cara a la ruptura pròpia de la independència, tot incorporant nous sectors socials i polítics en el procés de debat.

Un resultat agredolç perquè en aspectes organitzatius hi va haver avanços positius. Però aquests avanços organitzatius no representaran cap progrés real en el moment polític actual si no serveixen per a incidir en la realitat política quotidiana amb anàlisis i eines encertades.