En un escrit presentat davant la Fiscalia el passat 8 de juny per Esteban Cabal, veí de Mas Astor, s'assenyalaven diversos delictes penals en els quals podrien haver incorregut l'alcalde i diversos regidors de l'Ajuntament del Vendrell, l'interventor, l'empresa municipal " Aigües Tomoví "(de la qual Aqualia té el 49% de les accions), els membres del Consell Rector de les Juntes de Compensació de Mas Borràs i Mas Astor, així com l'advocat Joaquín Jiménez i l'arquitecte Frederic Porta, redactors dels Projectes de reparcel·lació d'aquestes urbanitzacions.
La fiscalia va traslladar al jutge del Jutjat nº 8 el resultat de les seves investigacions i ara és aquest qui ha decidit investigar els fets i als requerit als acusats tot un seguit de documentació per comprovar la veracitat de les acusacions.
Cabal, que es va ratificar davant el jutge el passat 27 de novembre, va acusar l'empresa municipal d'aigües i a les Juntes de Compensació d'envair una parcel·la de la seva propietat per explotar il·legalment, amb la col·laboració necessària de l'Ajuntament, dos pous d'aigua no autoritzats . L'Agència Catalana de l'Aigua no només va confirmar que mai es van legalitzar els pous sinó que a més l'extracció es realitzava en un aqüífer protegit, de manera que podria tractar-se d'un delicte ecològic.
Però a més l'IVA de les factures de l'aigua que consumeixen 866 veïns d'aquestes urbanitzacions mai es va liquidar a Hisenda, per la qual cosa podria tractar-se d'un delicte de frau fiscal. Les factures s'emetien amb un NIF incorrecte a nom de la Junta de Compensació però els veïns ingressaven els imports en un compte d'Aigües Tomoví. El fet que no es liquidés l'IVA de l'aigua va posar en evidència que tampoc es va liquidar l'IVA d'altres factures, incloent els gairebé 10 milions d'euros que la Junta de Mas Borràs havia cobrat als veïns en derrames per obres.
El denunciant assenyala també que l'IVA no declarat tampoc es reflectia en la comptabilitat, de manera que podria existir un delicte d'apropiació indeguda, i que l'aigua subministrada no era potable, per la qual cosa podríem estar davant d'un delicte contra la salut pública.
Va indicar que s'estan explotant il·legalment dos dipòsits d'aigua, un d'ells amb capacitat per emmagatzemar un milió de litres, sense el consentiment del titular dels terrenys.
L'escrit conclou denunciant una presumpta trama de corrupció urbanística en què estarien implicats diversos càrrecs públics i funcionaris del consistori així com els redactors dels projectes de reparcel·lació que van resultar ineficaces ja que contenien nombrosos defectes insubsanables, el que feia "pràcticament impossible la seva inscripció" segons va manifestar en un informe el registrador de la Propietat Sergi Mengod.
Un altre veí de Mas Borràs, l'arquitecte Enric Alzamora, va presentar una denúncia davant la UDEF contra l'Ajuntament i les Juntes de Compensació per haver cobrat il·legalment als veïns més de 5 milions d'euros per obres realitzades en béns de domini públic. I va demanar la nul·litat del projecte de reparcel·lació.
Finalment, el 1 de febrer Esteban Cabal va presentar un escrit a la Delegació d'Urbanisme de la Generalitat en el qual sol·licita que "es declari la nul·litat del projecte de reparcel·lació de Mas Borràs" i que "es retirin les competències urbanístiques a l'Ajuntament del Vendrell "per a l'execució de la Unitat d'Actuació 33 a Mas Borràs. Còpia d'aquest escrit s'ha remès a la Fiscalia perquè els fets denunciats "guarden estreta relació amb la denúncia" presentada davant la fiscalia el juny de 2015.
Entre els arguments esgrimits pel denunciant s'assenyala, a més de la seva impossible inscripció en el Registre de la Propietat, la incompatibilitat del projecte amb el Pla General d'Ordenació Municipal, la impossibilitat de finalitzar les obres, l'incompliment dels requisits bàsics legalment exigibles per part de la Junta de Compensació i l'Ajuntament, la deficient adjudicació de les parcel·les, les manipulacions i alteracions introduïdes en el Projecte amb posterioritat a la seva aprovació, la impossibilitat de fer efectiva la transmissió a l'Ajuntament de les zones de cessió obligatòria, la necessitat de que l'Ajuntament retorni als veïns els imports de les obres realitzades en camins de titularitat pública i en la canalització de la riera (sistema hidrològic) i la caducitat imputable als promotors.