És clar, hi ha matisos, uns des del sempitern alè de sofre del feixisme sagnant i candorós, com si fossin idiotes, d'altres des de la lluita contra la corrupció que ells mateixos van posar de moda des del seu primer govern de Felipe González i que en temps recent no van tenir el més mínim pudor en canviar la “inviolable i intocable constitución” per a fer que l'interès principal de l'estat fos assumir i fer-nos pagar el fracàs financer de les entitats més brutes i mafioses de l'era actual: la banca privada. Hi uns tercers que no cal individualitzar, entre els que ja se'ls cremen les darreres deixalles pròpies fins els que encara no han demostrat res més que conveniència, oportunisme i un dia diuen que no són d'aquí ni d'allà i ara diuen que són d'esquerres, cansats de mentir ja cada vegada menys gent els pot percebre com a una alternativa vàlida. Cada vella imatge té un nou paradigma, la fosca i aguilenc imatge franquista ara es transforma en “joves i ben preparats” encara que hi ha fotos de fa ben poc que els mostra amb el braç alçat i cantant el cara al sol. Però no oblidem que Felipe González també tenia aquestes fotos i no es van veure fins ara i el pitjor, que va aconseguir enganyar a la majoria. Per l'altra banda si es pot ser ni d'esquerres ni de dretes i pretendre atraure els votants d'esquerra sense atemorir els més rancis de dretes, (autoanomenats així), no és cap altra cosa que la versió segle XXI del PSOE sense americana de pana i amb coleta. Tant de bo que no sigui també amb el recolzament secret de la CIA.
El problema principal per a vosaltres és que no es trenqui Espanya, tota la resta és el vestit que es posin.
El nivell de la mobilització popular que va obligar a CDC a passar-se de bàndol ja que també els interessos que representa en primer lloc no eren mínimament atesos des de Madrid, és que no es tracta d'una situació estancada, paralitzada, sense sortida com no es cansen de repetir. Sinó que a cada hora, cada dia que passa l'evolució conscient del conjunt general avança per tal d'assumir posicionaments en una banda o l'altra i la societat silenciosa no pot avançar més perquè hi ha dues raons fonamentals. Ni veuen clar que Espanya ho pugui aturar, ni igual que tothom, no veuen clar que esperar un miracle centralista amb coleta sumat a una pujada d'UI que entre tots dos no arribarien ni al 20%, i per tant es confirmarien les tesis dels que diuen que si aquí podem fer ara el canvi, per quina raó hauríem d'esperar que ho facin a Espanya abans? Més aviat el faran a Espanya o començaran a intentar-ho, quan vegin que no ens deixem atemorir per l'UE, la CEOE, el govern en funcions ni el TOP actual amb la cara rentada que es diu Tribunal Constitucional. Si bé l'anterior guardava els principis inamovibles del “Moviment”, aquest guarda els de la “Constitució” però tot es deixa de banda quan es freguen els del “Moviment” que en són la medul·la i la essència de tot plegat.
La conseqüència i fermesa de principis i conductes està marcant els ritmes, malgrat preguntes agosarades o incisives de la premsa de les diferents capçaleres d'amos reconeguts, fins i tot i malgrat això de la “nostra TV3” que no mossega la mà que li dóna de menjar, els fets són tossuts i des d'anomenar-los anti-sistema a haver-los de dir parlamentaris, ja saben que no podran mentir ni posar a les seves boques paraules canviades.
Raonen que molt poca gent veu la televisió catalana, que veuen més d'espanyoles, doncs els han pogut veure també en teles espanyoles i cap d'ells va sortir ferit perquè a l'altra banda la pólvora està mullada. A més a més en el moment que l'estómac deixi de banda la fredor del cervell programat i s'hagi d'optar, els qui no estiguin enquadrats i ben alimentats pensaran pel seu propi benefici sense al·legories “nacionals” perquè de què els serveix “una, grande y libre”, si no podem alimentar la seva família i viure decentment?
Ara per ara són els propis convergentsels qui no tenen interessos comuns unificats , i això es traduirà en noves correlacions de forces també a les urnes. Ni els indecisos teòrics del Sí que es Pot quan comprovin que el que diuen és impossible, no es pot estar amb l'home i amb déu a la vegada. Doncs encara hi continuarà havent una mancança, responsabilitat pròpia per necessitats i deficiències de creixement històric, però bàsicament per traïció dels quals sí que en tenen la possibilitat d'optar entre les classes populars que poden fer una revolució i les seves submissions a un nacionalisme (els treballadors i les classes populars del qual encara no han iniciat el que aquí ja té possibilitats d'arribar a la massa crítica). Els treballadors no tenen pàtria bramen, però aleshores, perquè per a un treballador immers en la lluita de classes a un territori determinat, en nom del seu origen nacional, s'ha d'enfrontar amb l'interès general de la seva pròpia classe?
Senyors i senyores, doneu pena, podríeu haver encapçalat el major moviment de masses de la història dels començaments del S. XXI al sud de la Mediterrània i encara enarboreu banderes, les mateixes banderes que inicialment van servir a Franco en Ceuta per a encetar la seva creuada i la Espanya pels espanyols va començar atacant institucions legals amb tropes mercenàries.
Sou pitjor que els que van enarborar les banderes amb àligues i pitjor encara que els mercenaris. Sou el paper de les latrines que fa servir tota aquella armada Brancaleone més pròpia dels fantasmes de "pirates del carib" que d'una història real.
La història, la de veritat, us posarà al vostre lloc.