El clam per la Independència que es viure ahir a Barcelona ha ressonat pel tot el món. Després del 9N, del 25M i la convocatòria plebiscitària del 27S, tothom s'esperava una gran mobilització, però ningú es podia imaginar que no quedes ni un sol espai de ciment buit de la Meridiana. Una mobilització que va esdevenir en una gran festa reivindicativa per a la Llibertat, que permet posar fil a l'agulla i començar a teixir el procés cap a la República Catalana. 

Tot i que el 27S guanyem de carrer, encara ens quedarà molta via per fer cim. És el que dóna més valor a la mobilització d'ahir. És que tothom és conscient que allò que ens espera encara per assolir la Independència no serà un camí de flors i violes.

Ara bé, en els darrers 5 anys hem fet passes de gegant, ningú no es podria imaginar que hem arribat fins a on estem, sense haver assolit encara el nostre objectiu, però ens hem cohesionat com a un poble que ja "no admet cap pas enrere" i el que és més important "hem perdut la por".

A més a més, ja hem començat a fer net. Ens estem traient de sobre els mites de l'autonomisme i els corrupteles -tot i que encara cal fer molta neteja-. No hi ha cap dubte que hem de fer dissabte si volem un país endreçat en totes les seves vessants.

Com deia l'Antonio Baños a Sabadell, no necessitem salvadors, ni d'un lloc ni d'un altre. Els cants de sirena ja no seran un somnífer i el soleturisme després de la mobilització d'ahir començarà a perdre volada. La història ja és un poc nostra i l'estem escrivint nosaltres (una gran part de classes populars catalanes), parafrassejant Salvador Allende.(recordant-lo així, en el 42è aniversari del seu assassinat).

Ara tot està en les nostres mans, com deia un dels eslògans de la CUP de les passades eleccions municipals, però no hi ha cap dubte que després de l'alenada d'aire fresc que va recórrer ahir la Meridiana barcelonina estem més a prop d'assolir els anhels de llibertat que desitgem com a poble.

Tot i així, com diu una cançó de Lluís Llach, «encara hi ha combat». A més a més, cal recordar, que la victòria no serà total, fins que no assolim la independència de tota la nació catalana, els Països Catalans.  La propera fita, guanyar el 27S

(PS No oblidem un dia com avui, els companys i companyes que ens ha deixat en aquest camí...)