En primer lloc, entenem que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha aconseguit portar la conjuntura a un terreny abonat pel dilacionisme i ha demostrat, un cop més, que aquesta formació està més preocupada per mantenir-se en el poder que per avançar cap a la independència. Així, vam veure com, després del 9N, el partit liderat per Artur Mas va decidir endarrerir les eleccions pel 27S, en lloc de convocar-les just després del procés participatiu com marcava el mandat democràtic. Aquesta jugada va ser possible gràcies a un pacte amb ERC a canvi de presentar-se als comicis amb llistes separades. L’acord d’aquesta setmana ha implicat, doncs, una total concessió d’ERC a l’estratègia convergent que no ha sabut imposar cap de les seves propostes inicials: ni les eleccions al març, ni les llistes separades.
Al marge de les mancances explícites dels dos partits independentistes amb més representació a Catalunya, tot indica que la independència guanyarà les eleccions del proper 27 de setembre, portant a la necessitat d’una ruptura política amb l’Estat espanyol. No obstant això, la ruptura només serà possible abandonant les polítiques dilacionistes i contemporitzadores amb el poder de l’Estat, i reforçant les posicions rupturistes dins el conjunt de l’independentisme.
Així centrant-nos en la proposta consensuada i tenint en compte les mancances ja explicitades, des de Poble Lliure entenem que el format de les plebiscitàries entorn a les dues llistes acordades (la del pacte entre CDC-ERC-Entitats i independents) i la d’ Unitat Popular (CUP-Crida Constituent) presenta un element que cal considerar positiu: la possibilitat de fer bascular, per una banda, als sectors de l'esquerra que es movien en el terreny de l’ambigüitat cap a posicions de ruptura independentista, i, per l’altra, de guanyar posicions en el debat social i constituent dins el propi bloc independentista. Aquesta és, doncs, la tasca que, entenem com a prioritària durant les properes setmanes i mesos.
Secretariat Nacional. Països Catalans 17 de juliol 2015