Ben recents tenim els casos de Txernòbil i Fukushima. En cas d'accident nuclear el nostre futur quedaria en entredit i d'altra banda l'impacte econòmic i social d'un accident nuclear deixaria un immens llast a la nostra societat i a les generacions futures.
Tanmateix, hi ha sobiranistes partidaris de la nuclarització, i també hi ha sectors progressistes i d'esquerres ferms defensors de l'energia nuclear. A tots ells cal dir-los ben alt i ben fort que la nuclearització del país implica a mig termini la seva nacionalització i posterior desmantellament dels reactors, el magatzem dels residus i el control de la seguretat durant més d'un segle. Ascó i Vandellós és una llosa que el futur Estat Català haurà d'arrossegar? Qui es veu amb cor d'assegurar que podrem mantenir aquesta cara i insostenible energia si hi ha més crisis econòmiques?
La hipoteca nuclear és un fet i una herència amarga que haurem d'arrossegar durant generacions. Per tant, quina és la millor via per a desnuclearitzar Catalunya? Cal iniciar una negociació i que siguin les autoritats espanyoles i les empreses implicades les que assumeixin aquest cost, atès que la implantació de l'energia nuclear la van decidir autoritats espanyoles.
Però no ens enganyem, les grans empreses del sector com Endesa i Iberdrola no posaran les coses tant fàcils i pressionaran tant com puguin al govern espanyol per a què allargui la vida útil dels reactors o per a què siguin indemnitzades si es decideix l'aturada tècnica de l'energia nuclear.
Malauradament ara mateix el Consell de Seguretat Nuclear està totalment dominat per l'oligopoli electronuclar i les institucions democràtiques i la societat civil poca cosa hi tenen a fer. Però la nostra feina és pressionar per a accelerar aquest procés i per reactivar el debat antinuclear en un moment tant decisiu i històric com l'actual. I és evident que han de ser les empreses del sector les que assumeixin el desmantellament dels reactors ( que pot suposar xifres de fins a 3000 milions d'euros) ja que fins ara han estat cobrant un cànon específic a compte de la tarifa elèctrica que paguem els usuaris.
Quan parlem de desnuclearitzar Catalunya i el conjunt dels Països Catalans estem parlant de sobirania, de sobirania energètica i econòmica. I per això és clau parlar de la xarxa de distribució i generació i de la necessitat de descentralitzar-la, democratitza-la, municipalitza-la, nacionalitzar-la i cooperativitzar-la. El caràcter estratègic de l'energia aconsellen que no ha de restar en mans de grups econòmics privats que primen els seus propis beneficis. Una Catalunya independent que depengui dels lobys energètics és una Catalunya dependent i sense futur.
Amb tot, el repte no és senzill però quan més triguem a afrontar-lo més complicat ho tindrem. A Alemanya el partit verd ha treballat molt per a fer una transició energètica i desnuclaritzar el país però s'han trobat amb molts problemes i les empreses volen passar la factura de la desnuclearització a les arques públiques.
El futur de la Nació Catalana i de la Humanitat és possible si impulsem un model energètic renovable i descentralitzat que eviti la dependència del petroli, de l'urani i del gas. Però sabem que el loby nuclear i del petroli no ho posaran tant fàcil.
Per això convé que l'esquerra independentista assumeixi sense complexos el nou paradigma de les renovables i el discurs antinuclar. Cal que els nous governs municipals en els quals hi és present la CUP desafiin l'oligopoli i implantin sistemes elèctrics alternatius. Cal que les CUP amb representació a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Manresa, Badalona, Reus i a d'altres ciutats importants impulsin declaracions i accions municipals contra l'energia nuclear i l'oligopoli centralitzat.. L'economia solar és l'esperança i l'esquerra independentista hi té molt a dir, més del que ha dit fins avui.