Hi ha temes agraïts i temes incòmodes, dels primers ve de gust parlar-ne, dels segons el més senzill és mirar cap a una altra banda amb el benentès que això no soluciona res però et manté en una falsa sensació de confort. Això, com tot, va per barriades, com el políticament correcte: el que val a un lloc no necessàriament val a un altre. Es podria fer un mapa de temes, cartografiar, i perimetraríem espais polítics. Això val tant pels debats com per als programes electorals. Si es tracta de debats amb poca transcendència respecte als fets, xerrar per xerrar, això és una qüestió menor, ara bé, si del que es tracta és de debatre per treure'n conclusions que s'han de materialitzar, decisions, la cosa es complica.

Qui es cregui que estem en un procés de ruptura democràtica i que una República Catalana és una bona oportunitat per canviar coses i fer-les millor, no per replicar el model espanyol, convindrà que s'ha de parlar de moltes coses i que no s'hi valen tabús. Allò que no sigui subjecte de debat el més probable serà que continuï igual, per tant l'agenda és important.

Tot això ve a tomb d'un tema incòmode el de la seguretat, de la mateixa manera que no podem ser feliços per decret tampoc es pot garantir que deixarem de perjudicar als altres per llei. Quan parlem de corrupció o de violència de gènere, per posar dos exemples que ningú discutirà, implícitament parlem de normes penals i dels mecanismes per fer-les complir. Aquest és un debat a fer, quan el 9-N ens preguntàvem si la policia enretiraria les urnes o no parlàvem d'una possibilitat real. És un tema complex que no es pot defugir i que no es pot resoldre a base de consignes o frases ocurrents en un o altre sentit, segur que implicarà contradiccions i incomoditats però el pitjor seria no debatre-ho, el que no plantegem, el que no debatem, seguirà igual que ara. Coneixeu algun programa electoral, ara a les municipals, que plantegi la dissolució de la policia local?

He parlat de la República Catalana, a futur, també es podria parlar dels processos de transició i de la importància d'aspectes com la tributació o la seguretat o el funcionament de les diferents administracions (tres responsabilitats d'UDC, per cert). Constantment veiem com des de l'estat es prenen mesures per tal de posar pals a les rodes, o com des de sectors de la dreta espanyolista s'intenta penetrar en institucions que poden tenir un paper a jugar, per acció o per omissió. El més trist és perdre per incompareixença, per manca de visió estratègica i un excés de tactisme, per allò del quedar bé. Ho deia D'Ors, que als catalans ens perd l'estètica.