La “llei mordassa”: el recurs de la repressió
20/12/2014 Laia Estrada
Laia Estrada, militant de la CUP de Tarragona Laia Estrada, militant de la CUP de Tarragona
És curiós que la mateixa setmana en la que el projecte de llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, més coneguda com a “llei mordassa”, inicia el seu tràmit parlamentari al Congrés espanyol, es dugui a terme un operatiu brutal contra un suposat “terrorisme anarquista”, que es va saldar amb onze detencions i una ofensiva mediàtica contra el moviment llibertari.

Aquestes detencions, que es basen en hipòtesis i especulacions, són de gran utilitat per a pintar un escenari de por que justifiqui una retallada de drets civils i polítics com la que planteja aquest projecte de llei de seguretat ciutadana. De retruc, sembla ser, que també han servit per a aconseguir informació sobre el funcionament de projectes transformadors com és el cas de la Kasa de la Muntanya.

La “llei mordassa”, o el recurs de la repressió quan la legitimació econòmica i la ideològica fallen, i l'Estat ha se seguir garantint l'acumulació capitalista. La llei que ha de permetre sobreposar-se al que pot ser la fi de la baixa conflictivitat social en la que hem estat sumides les classes populars.

Perquè ens diuen que “la crisi està arribant a la seva fi”, que estem arribant al final del túnel, que es veu la llum... però com deia la cançó, en realitat és la llum d'un tren venint cap a nosaltres, que ens esclafarà a totes. El tren de la misèria, del desmantellament absolut dels serveis públics, de l'exclusió social, de la cronificació de la pobresa, de l'elitització de l'educació, de l'atur de llarga durada, de la precarització laboral més extrema, dels desnonaments, de les necessitats alimentàries...

Si ens pensem que les coses no poden anar pitjor estem ben equivocades. Centrant-nos només en les qüestions més elementals: habitatge, alimentació, salut i treball, hi ha múltiples informes amb dades esfereïdores. Càritas ja està alertant que ens haurem d'enfrontar a una nova onada de desnonaments sense precedents, molt més complicada de solucionar. Les necessitats alimentàries ja estan a l'ordre del dia i la pobresa crònica s'estén com una xacra. La salut de les classes populars se'n ressent de manera directa i, alhora, la sanitat pública pateix la destrossa definitiva de la mà dels Consorcis sanitaris (impulsats a Lleida i també a Tarragona).

Tot plegat derivat del sotmetiment profund als interessos dels mercats, als acords internacionals com el TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership), el tractat de comerç i inversions entre la UE i els EEUU. El TTIP, que té previst que es tanquin les negociacions per al 2015, podria ser perfectament el rostre del tren citat anteriorment. Permetrà modificar els convenis laborals o la normativa mediambiental, així com privatitzar definitivament els serveis públics o la propietat intel·lectual, sempre al servei de les grans multinacionals. Un veritable atac contra la qualitat de vida, el poder adquisitiu i la dignitat de les classes populars.

Warren Buffett va reconèixer fa uns pocs anys el que sempre hem denunciat les marxistes, quan digué “hi ha una guerra de classes i l'estem guanyant els rics”. Estem davant d'una ofensiva demolidora i les elits financeres es preparen per a la batalla. Es cobreixen les esquenes de la mà del servilisme dels estats, que aprovaran tantes lleis mordasses com convingui. Ara cal que les classes populars reconeguem que, encara que a ningú li agradi estar en el bàndol dels perdedors, formem part d'aquesta lluita de classes. I el que cal amb més urgència: és imprescindible que convertim la lluita en una realitat estesa capaç de trencar tantes mordasses com faci falta.

El nostre planeta, la nostra terra, els nostres cossos, la nostra riquesa, la nostra vida, la nostra lluita. La lluita de la majoria de la humanitat contra la tirania de la minoria.