Cada un dels actors ha interpretat el seu paper amb el calendari electoral a la ma: La CUP i ERC no han volgut renunciar a la consulta i han demanat desobediència (encara que fos un nyap de consulta amb dues preguntes i la segona restringida) precisament perquè sabien que no es faria. CIU ha insistit en la legalitat de la consulta precisament perquè sabia que no l'aconseguiria fer legal i perquè (com tothom sap) els tràmits legals són una cosa ideal per a guanyar temps. ICV s'ha dedicat a posar pals a les rodes: ni s'han sumat a la desobediència d'uns ni a tancar files amb la via legal dels altres. El càlcul partidista ha estat tota l'estona sobre la taula, ERC ha pogut justificar el recolzament al govern de Mas i guanyar vots de CIU, ICV ha pogut criticar tots dos i no s'ha hagut de definir ni mullar-se en res, la CUP ha pogut identificar la independència i la ruptura democràtica i ha evitat que l'acusin de trencar la unitat i de sectarisme. I CIU ha aguantat un any més de vida. Felicitacions a tots.
Creuen molts, de bona fe, que el següent pas és anar a unes eleccions plebiscitàries. Per a mi no te sentit parlar en aquests termes. Ja fa temps que a Catalunya es fan eleccions autonòmiques i ja fa temps que hi ha partits independentistes que s'hi presenten, per tant hauré de pensar de bona fe que si cap d'aquests partits hagués aconseguit la majoria la independència ja s'hagués proclamat fa temps, amb referèndum o sense ell. Si ara es parla d'aquest concepte (que mai s'havia sentit a parlar ni en aquest país ni en d'altres) és perquè ja fa un temps que algú s'ha inventat una cosa que no existeix per a arribar a una declaració d'independència i ha establert, pel seu compte, què és el que vol dir tot això. Potser (sóc mal pensat, eh!) són els mateixos que s'han inventat una consulta no vinculant que podia ser legal o no, o que podia ser un procés participatiu amb una pregunta confusa que, si cal, podem convertir en una festa de la democràcia. Això sí, mantenint la unitat dels partits que és molt important que la unitat la facin els partits. Sí?
No ho crec. En el moment en què els partits polítics del sistema autonomista de sempre s'han posat a dirigir el procés el que han fet és perdre un any per a convocar una no-consulta que el Tribunal Constitucional ha aconseguit aturar. No els ha calgut enviar-nos la Guàrdia Civil, ni tancar els col·legis, ni emportar-se les urnes ni fer res. Al menys no els ha calgut muntar una “operación Garzón 2.0”. S'està parlant d'una consulta encara més pobre que la que ja s'havia de fer i ja estan sortint veus a demanar que es mantingui la unitat (aquella unitat que no ha existit mai) per salvar, com a mínim, aquest pla B i no fer ja del tot el ridícul. I després les plebiscitàries, amb la mateixa unitat, és clar. Òbviament ignoren que l'estat pot recórrer també la consulta B, encara que jurídicament sigui prou absurd fer-ho, i llavors també aquesta consulta quedaria suspesa durant cinc mesos de manera automàtica, sense que el Tribunal Constitucional tingui necessitat ni d'entrar en el fons de l'assumpte. Trobo que el Govern del Rajoy podria arribar a recórrer la festa de la democràcia que proposa l'Herrera i tot, en cas que la convoqués la Generalitat, i el Tribunal Constitucional a suspendre-la, és clar.
Siguem seriosos, l'única cosa que no hem de fer ara els ciutadans és tancar files amb els partits, ni amb el nostre si en tenim, encara que hi creiem. Si convoquen eleccions que les convoquin i si no que no, però que no ens vinguin a dir si les eleccions han de ser o no han de ser plebiscitàries, perquè quan ens diuen això després resulta que posen les condicions que cada un vol a allò que és plebiscitari i el que no. Nosaltres votem i, desprès, com que la unitat no és real i cada un interpreta el que vol, no sabem el que farà cap d'ells. És ben fàcil prometre una declaració unilateral d'independència que després vulgui dir que es declara una proposta d'independència no vinculant a parlar amb Espanya, que molt bé pot convertir-se en una festa amb la comunitat internacional sencera i éssers alienígenes d'altres planetes si s'hi trobessin.
Potser no han caigut però... Sí, el Govern de Rajoy també pot recórrer la convocatòria d'unes eleccions autonòmiques, és un deliri jurídic, però és ben capaç de fer-ho, total algú ja li ha donat l'argumentari fet: les eleccions són plebiscitàries i, per tant, són un referèndum amagat. I, no, no ho ha fet el CNI... I sí, el Tribunal Constitucional també hauria d'aplicar la suspensió automàtica de la convocatòria que dura cinc mesos. Si tenim en compte que legalment les eleccions es convoquen 55 dies abans de la celebració anem prenent til·la perquè entre això, els cinc mesos i els terminis per recórrer, convocar el Tribunal Constitucional, resoldre i tot... Ens en podem anar tranquil·lament a més de vuit mesos desprès del dia que el President Mas convoqui les eleccions suposadament plebiscitàries, si és que les convoca. I si tot això va acompanyat de reunions dels quatre partits, siguin públiques, secretes o secretes però filtrades, i articles a la premsa demanant mantenir això de la unitat d'acció..., anem comptant dies. I, evidentment, mentre l'ANC i la gent s'ho estigui mirant en la confiança que els mateixos de la no-consulta són els que ho han d'arreglar (amb unitat és clar) ja podem anar preparant la manifestació del proper 11 de setembre. Perquè... jo pregunto: si les eleccions que algú dirà que són plebiscitàries es suspenen, què faran els partits? Un proces participatiu? Una festa?
El que va passar amb la doble pregunta evidenciava, en la meva opinió, que no hi havia intenció de fer un referèndum seriós. El que ha passat amb la consulta deixa clar que no hi ha intenció de trencar amb la legalitat en bona part dels anomenats 'sobiranistes' cosa que, òbviament, descarta que tinguin present la independència com a resultat de l'anomenat 'procés' perquè és absurd creure que t'independitzaràs d'Espanya sense trencar la seva legalitat. Que no es celebri ni tan sols aquesta pobre consulta deixa clar que no volen que el poble en sigui protagonista. Anem amb compte, doncs, amb la propera estació: les suposades plebiscitàries.
Crec que és hora de que els ciutadans reaccionem i prenem el protagonisme del procés, no sé com serà la independència, no sé si vindrà després d'unes eleccions autonòmiques com les de sempre, si serà desprès d'unes municipals o estatals, o amb un referèndum o sense. No ho sé, no veig el futur i no em crec els que publiquen el que ha de passar, perquè no hi ha això que diuen “full de ruta” ni unitat dels partits ni res de tota aquesta comèdia i, per tant, no ho saben, s'ho inventen. Sí que penso que no serà una consulta no vinculant amb una doble pregunta confosa, no crec que sigui un proces participatiu i, segur, segur, no serà un festa.