Una xerrada que es pot visionar en un vídeo de la notícia que realitzar Molins TV sobre l'acte.

A la presentació del llibre Canviar la realitat. Els Grups de Defensa de la Llengua i l’aplicació de la teoria sociolingüística a l’activisme lingüístic a Molins de Rei, la fundadora dels Grups de Defensa de la Llengua (GDL) Blanca Serra, va recordar com l’activisme lingüístic va arrossegar uns polítics autonomistes molt confusos i tebis, en matèria de llengua, a posar les bases d’un procés de normalització. El català a l’escola i als mitjans de comunicació, veritables pedres de toc del procés de normalització, es van assolir gràcies a una mobilització ferma i també a uns posicionaments nítids derivats de l’anàlisi sociolingüística. És gràcies a aquestes aportacions teòriques que avui ens plantegem el futur de la nostra llengua en termes de conflicte lingüístic, minorització, substitució i, sobretot, ús social.

Segons l'autora de l'estudi sobre els GDL, Anna Porquet, que ha reconstruït la trajectòria en un relat sintètic i clar, aquesta va ser la principal aportació d'aquest col·lectiu que realitzava accions en defensa de la llengua.

Per una altra banda es va realitzar també la presentació doble. En cristiano! Policia i Guàrdia Civil contra la llengua catalana, d'Ignasi Bea, que també va participar a la xerrada. Aquest llibre recull 13 casos d’agressions perpetrades per les forces de seguretat espanyoles a persones d’arreu dels Països Catalans que tenen en comú una sola cosa: haver gosat adreçar-se en català als agents.

Més enllà dels casos, però, l’autor va exposar el que hi ha darrere d’aquestes agressions que, llevat d’un cas, queden impunes. I no és altra cosa que una ideologia supremacista que és encoberta pel corporativisme policial i per la judicatura. Casos que fan posar els pèls de punta i que, malauradament, no compten amb prou suport per part de les administracions autonòmiques, especialment en les agressions produïdes al País Valencià i les Illes. Els casos que exposa el llibre de Bea demostren un dels àmbits on queda més provada la subordinació del català respecte l’espanyol, malgrat els discursos (cofois o negacionistes) que vulguin amagar-ho.

Segons la crònica de l'Ateneu Mulei "el debat va conduir cap a la situació actual i el procés independentista. I, és clar, es va veure com un paral·lelisme evident el fet que en els processos històrics la mobilització vagi per davant de la legislació, en un moment en què se’ns plantegen impediments legals per exercir la nostra autodeterminació. Però també es va entendre com un paral·lelisme, com una lliçó del passat a tenir en compte, la necessitat d’omplir de contingut els conceptes pels, per evitar ser víctimes de l’engany. Si  el català ha avançat en les darreres dècades és perquè, des de la sociolingüística crítica, s’ha demostrat clarament que la normalització d’una llengua vol dir ajudar-la en un conflicte per evitar que sigui substituïda. I, per tant, fer que el català avanci implica que l’espanyol retrocedeixi a les terres de parla catalana. De la mateixa manera, amb el procés polític actual cal tenir uns objectius nítids (independència) i aclarir què s’amaga rere conceptes com estat lliure, estat sobirà o estat propi. Aclarir en quina mesura aquests termes amaguen l’ou i eviten respondre clarament a la pregunta: qui tindrà el poder (per exemple, per a les polítiques lingüístiques) en la Catalunya de l’endemà del referèndum?"