El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha ratificat la seva decisió del passat juliol de 2012 a favor del cas de la presonera política basca Inés del Rio, en considerar que la sentència 197/2006 vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans, i per tant ha desestimat el recurs del Govern espanyol. Amb la ratificació, ordena la posada en llibertat de la presonera navarresa, que roman empresonada des de fa 26 anys.

En aquesta línia, ha anul·lat la pràctica de la justícia espanyola per allargar el temps d'empresonament dels condemnats per accions armades, anomenada "doctrina Parot". Això voldria dir que 111 presoners d'ETA haurien de sortir en llibertat els propers dies.

Estrasburg ha pres la decisió per 15 vots contra dos que "hi ha hagut violació de l'article 7" de la Convenció Europea de Drets Humans que "no hi ha pena sense llei" i per "unanimitat" ha confirmat que des del 3 de juliol de 2008 la demandant ha estat objecte d'una detenció «no regular» en violació de l'article 5.1 (dret a la llibertat i a la seguretat), segons la lectura de la sentència final, en audiència pública, realitzada pel president del tribunal, Dean Spielmann

La Gran Sala, per 16 vots contra un, demana a Espanya que garanteixi l'alliberament de la presonera el més aviat possible i per, deu vots contra set, determina que Espanya ha d'abonar una indemnització de 30.000 euros en un termini de tres mesos a Inés del Riu en concepte de "danys morals".

Així mateix, per "unanimitat" la Gran Sala determina que Espanya ha d'abonar a la demandant la suma d'1.500 euros en concepte de costes judicials.

El d'Inés del Riu és el primer recurs contra la sentència 197/2006, coneguda com a "doctrina Parot", que ha arribat al TEDH. A la presonera de Tafalla li van aplicar la citada mesura al juny de 2008. La seva defensa va recórrer al TEDH invocant a l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans, que estableix que no pot existir una pena sense llei que l'avali. A més, denunciava una aplicació retroactiva de la jurisprudència del Tribunal Suprem.

També va sostenir que la seva estada a la presó és contrària a l'article 5, que contempla el dret a la llibertat i la seguretat, i va apel·lar a l'article 14, que estableix la prohibició per discriminació, i considera que la nova jurisprudència ha estat aplicada pels tribunals espanyols amb un objectiu polític i per retardar la posada en llibertat de les persones condemnades per "terrorisme". Inés del Rio va ser detinguda el 5 de juliol de 1987, per la qual cosa porta 25 anys a la presó.