Aturem les retallades. No al pagament del deute. Referèndum ja! República catalana!

El Govern de la Generalitat anuncia noves retallades els propers mesos de 2013  per completar “l’estalvi” de prop de 2.500 que exigeix el 1’56% de dèficit, i pels pressupostos del 2014 que es començaran a tramitar aquesta tardor, encara vindran més retallades. Però sent important, el dèficit no és -ni de lluny- el gran problema d’on van els nostres diners. El deute públic de la Generalitat engull cada cop més els diners que haurien d'anar a parar a sanitat, educació, salaris del treballador públic, treballadors/es precaris.

Cada dia el Govern català paga 5,8 milions d’euros tan sols en els interessos, que sumen  els 2.140 milions per 2013. I el deute no son només interessos, també són amortitzacions, de manera que el total de diners que paguem als bancs des del Pressupost català aquest any serà de més de 16.000 milions (més de 40 milions diaris). I la partida per beques menjador, amb l’informe del síndic sobre malnutrició infantil, és de 34 milions!

A més el deute -malgrat tot el que paguem- no deixa de créixer:  2006 era de 14.800,  el 2011 de  41.778 milions, 2012 va pujar a 50.948 milions i  es preveu acabi aquest 2013 en els 65000 milions. Puja el deute i pugen encara més els interessos! El 2009 pagàvem 797 milions, l'any passat 1.743 i ara 2140. I això, com a Grècia ara o a Amèrica Llatina fa uns anys, t'ho prenen tot i cada cop estàs pitjor.

Així doncs, els nostres diners se'ls emporten els banquers! Sí, també els que “rescaten” amb diner públic. Ja n'hi ha prou això: és un robatori de la classe treballadora. També volem decidir la destinació dels nostres diners: primer són els nostres infants, l'educació i la sanitat, els salaris dels treballadors públics, l'atenció als avis i els serveis socials... No ha de passar cap retallada. No han de passar els pressupostos. Cal un front d'organitzacions polítiques d'esquerra, sindicats, associacions i moviments per aturar-los!

 

Mas ja comença a aigualir el compromís de consulta 2014!

Mas -malgrat les tèbies rectificacions posteriors- va declarar que si “l'estat espanyol impedeix amb tots els mitjans legals” la consulta, no la farà i intentarà acabar la legislatura, i el 2016 veurem!. I algú dubte que Rajoy intentarà impedir per tots els mitjans la consulta?

Sempre hem dit que per a la burgesia catalana, primer son els seus negocis com a burgesia i  després -si queda espai- el ser catalana. Per CiU, referent de la patronal catalana, els drets nacionals han estat una moneda de canvi al servei dels seus interessos. Va començar la patronal de Foment posant en dubte el “procés sobiranista”, va seguir Unió Democràtica i les declaracions de Duran, ara qui ja no ho veu tant clar és el president Artur Mas.

El dret a l'autodeterminació, a decidir lliurement la relació que manté amb altres pobles i estats, està expressament negat per la Constitució borbònica, que diu -blanc sobre negre- que es basa “en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles”(art. 2). No hi haurà un acord amb l'estat per què no estan disposats a renunciar a un territori que genera el 20% del PIB i perquè seria un precedent per altres pobles que podrien seguir el mateix camí. La ruptura amb una Monarquia hereva del franquisme és imprescindible tant pel poble català com per la resta de pobles de l'estat. Prou de dilacions: cal exigir data pel referèndum! República Catalana! Una República que es posi al costat de la gent treballadora, amb un Govern que trenqui amb el capitalisme i la Unió Europea.

La ruptura de Catalunya amb l'estat monàrquic serà un avenç per a tots els pobles de l'estat. La sobirania de Catalunya no és incompatible amb cercar la més àmplia unitat entre els treballadors/es i els pobles que cerquem com a internacionalistes. No hi ha unió entre treballadors/es que no es fonamenti amb la llibertat dels pobles. Cal trencar amb l'estat monàrquic per poder refer la relació entre pobles i nacions, en termes d'igualtat i solidaritat, que nosaltres volem el més àmplia possible: amb els de parla catalana si així ho decideixen i més enllà, amb els demés pobles i nacions de la península i europeus. Volem una República Catalana i defensem que lliurement estableixi relacions amb altres pobles i nacions en una Federació de Repúbliques Socialistes.