La passada nit del 6 de juliol es va lliurar el 8è  Premi literari 7 Lletres que  organitza la Fundació Manuel de Pedrolo, el Centre Municipal de Cultura de Cervera i el Consell Comarcal de La Segarra. El reconeixement de la figura i obra de Manuel de Pedrolo constitueixen els motius principals de la iniciativa 7 Lletres que s’organitza  des del 2006.

El guardonat en aquesta edició del 7 Lletres ha estat l'escriptor alacantí, Leandre Iborra  Polo per l'obra "Les mars perdudes", un recull de set relats que rememoren els ambients pescadors de fa cent anys de la població del Campello, propera a Alacant. Leandre Iborra Polo viu a Mutxamel (Alacantí), treballa a l'ensenyament primari, té 60 anys i ha publicat entre d'altres, el recull de contes "Castells" i obres centrades en la cultura popular  com llegendes alacantines del 1994 o contes màgics de l'Aitana, de 1999.

Reivindicar els  Països Catalans

L’origen  alacantí  del guardonat va servir  al llarg de la vetllada per a fer present diverses  i constants  crides a la unitat de les terres de parla catalana i de la necessitat de defensar la nostra llengua i organitzar-se   arreu de l’àmbit de la nació completa, els Països Catalans sigui a la Franja, al País Valencià, a les Illes, al Rosselló o al Principat.

 Una cinquantena d’obres es presentaren al certamen. El Jurat estava compost pels escriptors Miquel de Palol, Cèlia Sànchez-Mústich i Xavier Vidal, guanyadors de les edicions del 7 Lletres  per les seves obres  “El lleó de Böcklin i més contes” (2006), “No i Sí!” (2008) i “Els elefants interiors” (2011). Ramón Badia, editor, i Eloi Planas, professor de secundària. El jurat va  valorar de Les mars perdudes  l' ambientació al món mariner del País Valencià, així com en un parell de contes l’encertada mostra de la problemàtiques  condicions en que han  de sobreviure sectors de la immigració. Pel que fa al llenguatge l'obra destaca per la seva elaboració i l'ús de vocabulari d'alt nivell. L’obra serà editada per Pagès editors.

El lliurament del premi té lloc el dissabte més proper al 7 de juliol. Enguany, la festa literària va desenvolupar-se en el marc del Castell  de Concabella (Els Plans  de  Sió), Palau senyorial del segle XI, actual Centre d’Interpretació dels Castells de la Segarra i del Centre d'estudis dels Secans; i futura seu del Memorial Democràtic i de la Sala Manuel de Pedrolo que acollirà una exposició permanent sobre l'autor segarrenc i espai per a tallers i activitats didàctiques.

 Més de 200 persones s'aplegaren en la Sala d'Actes d'aquest equipament monumental i històric. La Nit Literària va transcórrer en un vibrant  ambient de reivindicació nacional, en què es va remarcar  la influència de l'obra pedroliana al llarg de dos generacions els anys 60 i 70, emfatitzant el compromís social i per les llibertats de l'escriptor independentista nascut a L’Aranyó el 1918.

Participació de Cesk Freixas.

Sens dubte, la participació del cantautor de Sant Pere de Riudebitlles, Cesk  Freixas, va ajudar a  elevar el to  de la nit festiva. Freixas va iniciar la  vetllada amb  el seu ampli repertori,  centrant-se en les  peces del seu  darrer àlbum “Tocats pel foc”, dedicat justament a  Manuel de Pedrolo. Cesk Freixas no va defraudar a un públic entregat a les seves cançons i que el va encendre en més d'una ocasió  defensant el llegat pedrolià  com  a treballador de  la Cultura, compromès amb la  terra i perquè aquesta esdevingui més justa i solidària. El pintor osonenc Albert  Trilla va acompanyar al cantautor en una performance pictòrica  al•legòria de l'escriptor  homenatjat.

Mascarell es compromet amb el Centenari de Pedrolo, la Fundació destaca el radicalisme insubornable de l'autor

En el decurs de  la vetllada literària també es va  comptar amb les intervencions  del Conseller de cultura, Ferran Mascarell, que va confirmar davant els organitzadors del certamen el compromís de la Generalitat en la commemoració dels 40 anys del Mecanoscrit, l’any 2014 i en la necessitat d’impulsar “com es mereix” un centenari el 2018 que ajudi a situar l’obra pedroliana en el lloc que li correspon a les nostres Lletres. La   filla de Manuel de Pedrolo, Adelais de Pedrolo, va prendre la paraula  per fer   bandera del paper transgressor contra el sistema del seu pare.  Adelais va emfatitzar  el caràcter insubornable de Manuel de Pedrolo  i  que se sentia orgullosa  del seu compromís radical, conseqüent “amb l'anticapitalisme,  l'antimilitarisme, i la denúncia  sistemàtica a l'autonomisme vergonyant i mesell,  el seu inconformisme  vital i que malgrat la seua posició, mai va deixar d’assenyalar com a traïdors els sectors polítics i institucions que abandonaren la lluita per la llibertat”. La filla de l’autor segarrenc va recordar el projecte de realització d'un documental sobre la trajectòria literària i vital de Manuel de  Pedrolo que amb la col·laboració de Zeba Produccions  i d'una campanya de micromecenatge pot veure la llum l'any vinent.