Divendres passat l'Ateneu Popular de les Corts obria les portes per darrer cop al local del carrer Joan Gamper per a celebrar amb els veïns i veïnes els 4 anys de vida abans de mudar-se als nous locals que l'acolliran a partir del mes de setembre.
Obrí l'acte una xerrada a càrrec de la Plataforma “Defensem el Park Güell”, que va exposar els motius que els han portat a organitzar-se per a plantar cara a l'Ajuntament en el seu projecte de tancament del mític parc barceloní i insistint en què malgrat només s'hagi organitzat la gent dels barris que rodegen el parc, el problema és d'àmbit de ciutat ja que els barcelonins i barcelonines tindran dificultats per a visitar el parc quan vulguin. A més, es denuncià el caciquisme i la manca de transpa rència de l'administració local.
Continuà la gent de la campanya “Ni Muts ni a la Gàbia”, hereva de la campanya “No al pla CAUFEC” que plantà cara al faraònic i insostenible projecte que havia d'urbanitzar la falda de Collserola al barri de Finestrelles d'Esplugues, limitant amb les Corts. Explicaren que la lluita per aturar el pla (que a hores d'ara ha deixat la zona amb el sòl urbanitzat preparat per a construir-hi edificis però que degut a la suspensió de pagaments de l'empresa promotora resta aturat) ha provocat uns costos repressius d'allò més desproporcionats i injustificats amb altes penes de presó per a 6 veïns d'Esplugues. També es va debatre sobre la desobediència civil com a eina de lluita durant el debat, es va parlar també dels plans Anglesola i Castells, que van afectar el barri de les Corts així com la possible imminència del projecte sobre el Camp Nou que fa temps que cuinen tant l'Ajuntament de Barcelona com el FCBarcelona.
Un cop finalitzat el debat i amb la panxa plena, el mai prou reconegut poeta Enric Casassas va delectar la concurrència amb un recital de poesia que va constar de poemes seus i d'altres poetes reconeguts. I per finalitzar l'acte, el manresà Albert Palomar va sorprendre positivament a bastants dels assistents que no el coneixien amb les seves cançons, que van cloure una jornada que va esdevenir un punt i seguit en la història de l'Ateneu.