Pasqua
David Fernāndez trenca un cavall de troia de xocolata de 67 kg

Olot acull la 5a Trencada de mona amb tortell, un acte popular que recupera una tradició valenciana del segle XVIII

02/04/2013 Cultura

El diputat de la CUP David Fernàndez va trencar ahir, Dilluns de Pasqua, un cavall de troia de xocolata de 67 quilograms i 2 metres d'alçada. Va ser en el marc de la 5a Trencada de mona amb tortell, un acte popular que es va celebrar al mig de la Plaça Major d'Olot.

Després de trinxar la mona, la xocolata es va repartir gratuïtament entre els veïns. Malgrat la pluja, més de 200 persones amb paraigües es varen trobar a la plaça i van participar a la trencada de la mona "per als que no tenen padrins". De fet, Fernàndez va destacar el fet de no tenir padrins i no voler-ne si això suposa tractes de favor o diferències fent al·lusió al joc de paraules.

A més de Fernàndez, a l'acte hi va participar el comunicador social Dani Lagarto Fernández, que va llegir els missatges recollits en la mona interactiva. Llavors el públic assistent va decidir amb els seus aplaudiments el missatge que duien els pollets per enguany. "Tenim mona intenció" va ser el missatge escollit.

La mona i el tortell van ser elaborades per Cacau Pastisseria i Can Carbasseres. El pastisser Lluís Riera fa cinc anys que elabora una mona gegant amb motiu del dia de Pasqua. Aquesta mona, que ell anomena "la mona per als que no tenim padrins", ha superat enguany totes les expectatives creant un cavall de troia gegant íntegrament de xocolata.

La trencada de mona, una tradició valenciana del s. XVIII

Mitjançant aquest acte popular a la Plaça Major, Riera recupera una tradició valenciana del segle XVIII en la qual es repartien a les places dels barris obrers de València les mones de brioix sobrants al final de la Pasqua. Als anys 70 es comencen a fer les mones de xocolata amb una voluntat escultòrica.

Fusionant les dues idees, Riera ha fet per cinquè any consecutiu "la trencada de mona amb tortell pels que no tenim padrins" amb un component crític i social i posant especial èmfasi a la situació del sector de la indústria alimentària que pràcticament ha expulsat l'activitat artística i artesanal alimentària conduint-la a l'arraconament i a la desaparició.