Recentment, l’ANC i Òmnium Cultural han proposat fer una cadena humana “per tot el territori català” per demostrar la unitat del poble per aconseguir la llibertat. Els precedents són la Via Bàltica (1989) i la Reunió d’Ucraïna (1990). Precedents que van aconseguir la independència a nivell nacional, encara que no a nivell social (cap dels Estats resultants no és exemple de justícia social, més aviat el contrari).

La independència que volem va molt més enllà de la que van assolir els exemples citats. De fet, és poc probable que una cadena humana sigui la gota que faci precipitar la independència de la nostra nació. D’aquesta observació cal suposar que en són conscients tant la gent de l’ANC com d’Òmnium. Malgrat tot, la proposta és interessant en el sentit que permet visualitzar el sentiment d’un poble cap a la independència, una manera més de demostrar la nostra voluntat. No cal menystenir la idea sinó veure-li la part positiva.

La crida que pretén l’article és que l’Esquerra Independentista es sumi a aquesta cadena humana i a millorar-la. És a dir, que la cadena humana la fem per la totalitat dels Països Catalans. Algú podrà pensar que la cadena humana només és per Catalunya, però enlloc està especificat això. A les webs d’Òmnium i de l’ANC no hi posa pas el contrari i, de fet, cap de les dues entitats és hostil a la construcció dels Països Catalans.

Malgrat les moltes diferències que puguem tenir amb Òmnium Cultural, sovint s’han mullat a favor de la llibertat dels Països Catalans, de la nació completa. Donen suport a la Flama del Canigó (d’àmbit Països Catalans), editen material amb la silueta de tota la nació (per exemple, un cartell per explicar als turistes què és la nació catalana, etc.), denuncien el Tractat dels Pirineus (que va suposar la partició de la nostra nació en dos Estats opressors). Òmnium només treballa a Catalunya, però està federat amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear (cap dels dos tampoc és sant de la nostra devoció) en el que anomenen “Federació Llull”. Dita Federació s’autodefineix així: “La Federació Llull som les persones que creiem en la llengua i la cultura catalanes, en la solidaritat, en la llibertat, en la participació i en un futur compartit per als Països Catalans.”

Respecte l’ANC ja n’hem parlat sovint, no pretenc tornar a treure el debat. No rebutja de ple el concepte Països Catalans, encara que es senten més còmodes parlant de Catalunya, cosa que òbviament no comparteixo. Actualment, amb la revisió del Full de Ruta de l’ANC que es va fer dissabte passat a Girona, s’afirmava que “l’ideal al qual aspira el moviment és la plena reunificació de la nació catalana (...). La concreció d’aquest ideal (...) serà en base al respecte a les singularitats i de comú acord entre cada part dels Països Catalans.” (Punt 80 i darrer del Full de Ruta aprovat). També ho refereix així al Punt 18 on ve a dir que” no renunciem a la construcció d’un projecte compartit amb la resta dels Països Catalans.” També es parla de Països Catalans en altres punts. Un avenç qualitatiu, encara que als nostres ulls encara no és prou ferm. Respecte les patinades de l’ANC (el famós “frau sagnant”, la convocatòria en suport al President i altres) ja n’hem parlat. Nosaltres millor que ningú sabem que dels errors se n’aprèn, deixar l’ANC en mans de convergents i altres ens ha portat fins aquí.

Per tant, al meu entendre, tant Òmnium com l’ANC tenen un cert interès o, com a mínim, cap problema en la independència de tota la nació. Així, cal impulsar des de l’Esquerra Independentista que la cadena humana arribi a tots els punts cardinals de la geografia catalana: que traspassi la frontera imposada de La Jonquera i arribi fins a Perpinyà, que superi el riu Sènia i enllaci amb el País Valencià, que s’ajunti amb la Franja en tots els trams de la divisió autonòmica imposada, que entri a les Valls d’Andorra per Sant Julià de Lòria, que d’alguna manera imaginativa travessi totes les illes Balears i Pitiüses. Així, la cadena humana que potser només passaria per la Comunitat Autònoma podrà esdevenir una cadena humana que agermani la totalitat dels Països Catalans.

Cal fer una crida a tota la gent que creu en la realitat cultural, lingüística i social dels Països Catalans a fer aquesta acció per tal que el món conegui també la nostra voluntat de ser una realitat política. I ha de ser la gent més organitzada i conscienciada en la importància de construir tota la nació catalana, és a dir, l’Esquerra Independentista, qui faci realitat aquesta voluntat.

*Aquest article ha comptat amb la col·laboració d’en Juli Cuéllar i de n’Oriol Corral, que han aportat idees per millorar la idea original.