Ahir, els familiars dels afectats per l'accident del Metro de València del passat 3 de juliol de 2006 no van faltar a la concentració de cada mes per reclamar respostes sobre les seves causes i poder posar fi a sis anys d’oblit institucional i social. 

Coincidint amb aquesta nova mobilització mensual de cada dia 3, el nou portal informatiu valencià, "La veu del País Valencià" va entrevistar a Beatriz Garrote, presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J). Garrote assegura en la entrevista que encara que les reivindicacions de les famílies es troben “quasi com al principi, continuarem reclamant una investigació completa i responsabilitats”.

La presidenta assenyala que les mobilitzacions mensuals arribaran a la seva fi, "El dia que es sàpia què va passar, quines foren les causes que provocaren l’accident, quines mesures de seguretat estaven per posar i perquè i quins mecanismes del tren fallaren, fins que eixe dia no aplegue, seguirem endavant".

A l'entrevista, Garrote assenyala que encara hi ha moltes incògnites per resoldre, tot i la investigació que es va dur a terme. I és que assenyala que la comissió parlamentaria, "la més curta de la història de la democràcia, foren quatre dies de compareixences on únicament els tècnics que havien sigut aprovats pel Partit Popular testificaren el que havien escoltat a la premsa. Com a experts, no realitzaren cap anàlisi de l’accident i pel que fa a la investigació judicial, lamentablement, la jutge -està en el seu dret- va considerar únicament necessari investigar la línia de la velocitat. És a dir, veure si la velocitat era una causa desencadenant suficient per al descarrilament, i com així ho afirmava la simulació que va fer el perit judicial, doncs ahí es quedaren"