25-N
Jarne assegura que la CUP "és més oportuna que mai" perquè "la justícia social tampoc pot esperar"

La candidata de la CUP-AE per Lleida destaca que la seva formació és l'única que defensa la independència i la transformació social per igual

03/11/2012 Política
La candidata de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Lleida, Antonieta Jarne, assegura que la formació que encapçala és l'única opció política que presenta alhora la independència i la transformació social com a objectius irrenunciables.

"Ens sentirem a dir que som inoportuns, que presentant-nos restarem vots. Algú em va dir que la independència no pot esperar. I jo li vaig replicar: la justícia social tampoc, és a dir nosaltres ara som més oportuns que mai. I això l'única [opció] que ho té clar és la CUP", va afirmar Jarne en un acte de precampanya que va protagonitzar diumenge passat a Alfés (Segrià) juntament amb el candidat de la CUP-AE per Barcelona, David Fernàndez.

Fernàndez, de la seva banda, va exposar que l'organització té tres potes fonamentals, com són la plena independència dels Països Catalans, "s'ha acabat el temps de les excuses i de la covardia", va dir; la reivindicació de "la màxima justícia social per a aquest poble", i la crisi del sistema, perquè "venim a dir que partim de la radicalitat democràtica".

En la jornada "Construïm la Unitat Popular", organitzada per la CUP de Ponent-Pirineus, també hi van intervenir el segon candidat de la CUP-AE per Lleida, Pau Lozano, i Ramon Usall de Lleida.

Lozano va afirmar que el 25 de novembre "tindrem l'oportunitat de portar la veu de la CUP al Parlament", i en aquest sentit va assegurar que serà "una cita important perquè entre tots portem la veu de les 80.000 desnonades, les joves precàries, les treballadores cada cop més explotades, les immigrants esclavitzades i perseguides, les dones a qui es lleva el dret a decidir sobre el propi cos…". "Hem de ser la veu dels dos milions d'aturats i els tres milions de pobres", va assenyalar.

Finalment, Usall va reivindicar que s'ha de parlar d'"enriquits i d'empobrits", no de "rics i pobres", perquè "no hem d'oblidar que les condicions de la riquesa no van associades al naixement sinó a l'organització social, i això és precisament el que volem transformar".