Coincidint amb la commemoració del Tractat dels Pirineus, Perpinyà va aplegar aquest dissabte, un any més, els actes de cloenda del Correllengua 2012 que van culminar fent una crida per l'ensenyament del català arreu del territori i per esborrar la frontera que divideix la nació catalana en dos estats.
Els actes, organitzats per la Comissió 7 de Novembre i la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), van començar a les 15h a la plaça de la Victòria-Castellet amb l'activitat interactiva "Escola al carrer", a càrrec de la Brigada d'intervenció poètica. A continuació, més d'un miler de perspones es va manifestar pels carrers de la capital nord-catalana sota el lema "Per l'ensenyament del català" per denunciar les agressions dels governs espanyol i francès a la llengua catalana en el conjunt del territori català i molt especialment a Catalunya Nord.
La marxa també va denunciar la signatura del Tractat dels Pirineus sota el lema "Esborrem la frontera" per manifestar la voluntat de construir un futur comú, un projecte comú, amb la resta dels Països Catalans.
Precisament “Llengua, Cultura i Llibertat” ha estat el lema de la flama de la llengua que ha viatjat arreu del país i que s'ha centrat en la figura de Lluís Maria Xirinacs.
Al final de la manifestació, un altre cop al Castellet es va llegir el manifest del Correllengua, "Ara és l'hora: compte enrere", escrit per Màrius Torres. A continuació es va fer una marxa de torxes fins a la Casa Musical, indret on es fa el fa l'habitual concert de la diada, enguany amb l'actuació dels empordanesos Dekrèpits, els maresmencs Ebri Knight i un tribut rossellonès a la música jamaicana.
La CUP-AE reafirma el seu compromís amb la reunificació dels Països Catalans
La CUP-Alternativa d'Esquerres va encapçalar el bloc de l'Esquerra Independentista a la manifestació amb una nodrida participació. La formació va aprofitar l'ocasió per reafirmar el seu compromís inequívoc envers el marc nacional dels Països Catalans i va advocar per fixar les bases que permetin "esborrar el Tractat dels Pirineus i assolir, finalment, la reunificació nacional".
Des de Perpinyà, el número 2 de la candidatura per Girona, Toni Rico, va expressar la necessitat d'intensificar les relacions entre els territoris que hi ha a banda i banda dels Pirineus per tal de "consolidar un marc comú que superi les fronteres dels estats espanyol i francès".
En el manifest nacional de suport a la CUP-AE que va fer-se públic fa pocs dies destaquen múltiples persones reconegudes de la Catalunya Nord, com ara el periodista i escriptor Aleix Renyé, la directora de l'escola Arrels Elena Gual, militants històrics de l'independentisme com Francesc Pougault, Dolors Serra o Pere Iu Baron, els llibreters Patrick Lluís i Joana Serra, així com membres del Casal de Perpinyà com Charlène Beltran, Marta Serra, Anne Prats o Nicolas Caveribère.
En aquest bloc hi havia militants de les organitzacions Alerta Solidària, Arran, la COS, el SEPC, Endavant i la CUP que havien signat una crida a la participació a la Diada, així com membres del Moviment de Defensa de la Terra (MDT).
L'ANC reivindica la catalanitat de Catalunya Nord
Coincidint amb la Diada, Catalunya Nord per la Independència va aplegar la reunió del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) durant el matí a la seu de l'associació Aire Nou de Bao i a la tarda es va participar amb la marxa sota el lema "Catalunya Nord també és Catalunya!"
16 anys del Correllengua
La CAL, organitzadora del Correllengua, va néixer el 23 d’abril de 1996, durant la diada de Sant Jordi, impulsada per la societat civil, amb la ferma voluntat d’articular una organització autocentrada i arrelada al territori, amb un objectiu clar, la reivindicació de la llengua catalana com a és l’eix vertebrador dels Països Catalans, el patrimoni d’un poble que s’estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i que continua exigint el ple reconeixement de la seva identitat lingüística i nacional.