En aquesta curta legislatura a la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) hem vist com el govern de CiU s’ha sumat al carro de (intentar) sortir de la crisi esborrant els nostres drets socials. Això s’ha dit i repetit fins que el terme sembla haver perdut el sentit. Tanmateix, el fet que 1 de cada 4 infants a la CAC visquin ja sota el llindar de la pobresa, o els darrers suïcidis de Burjassot, Granada, Barakaldo i etc. continuen bramant-nos a l’orella sobre la brutalitat d’aquestes polítiques.

Però jo no volia parlar només d’això. Jo volia cridar l’atenció sobre el feixisme que va traient el cap darrere de tot això. Sí, ho heu llegit bé: feixisme. Com no podia ser d’una altra manera, davant la indignació popular i les resistències a aquestes polítiques, la dreta regionalista de CiU no ha pogut tirar-ho endavant sense retallar les nostres llibertats. Retallant els nostres drets civils i polítics. No deixa de ser curiós que uns experts en aplicar mesures (neo)liberals com ells, siguin els primers en carregar-se aquells valors sobre els que deia aixecar-se el liberalisme: la llibertat d’expressió, d’associació, de participació política, la presumpció d’innocència, la igualtat davant la llei, etc. Sembla que entre tots aquests drets ja només calgui defensar el dret a la propietat i a la llibertat de comerç.

Que ens prenguin la feina, la casa, les prestacions, els drets laborals, l’educació i la sanitat, és una aberració. Però que a més a més ens prenguin els drets civils més fonamentals pot ser motiu de rebel·lió. Altre cop ho heu llegit bé: rebel·lió. Per això mateix avisarem, ara que encara hi són a temps, els cacics de CiU, els patricis de CiU, els corruptes de CiU, els fariseus de CiU... no perquè tinguem l’esperança que es tornin bones persones. Sinó perquè, almenys, no sigui dit. Actualment la dreta escapça els nostres drets civils i polítics almenys en tres àmbits:

En primer lloc, l’àmbit més evident de retallada de llibertats es veu en la criminalització de les opcions polítiques rupturistes i dels moviments socials. També es dóna en la repressió (violenta, policial i judicial) que es duu a terme en moltes mobilitzacions i, en especial, a les dues darreres vagues generals. En aquestes no només estomaqueu gratuïtament a molta gent atemptant contra el dret de manifestació, sinó que acabeu de facto amb la presumpció d’innocència (la famosa web d’interior n’és el cas paradigmàtic), el dret a la llibertat d’expressió (amenaçant de perseguir les webs que cridin a sortir al carrer) i a la lliure associació (acusant d’associació il·lícita diverses encausades per la vaga del 29M). Quan una tercera part de la gent que deteniu pertany a l’Esquerra Independentista, per exemple, demostreu que també perseguiu el dret de participació política. En termes generals, intenteu ficar la por al cos perquè la gent no surti al carrer, i això en si mateix ja atempta contra tots els drets esmentats.

Amb l’ajuda de la dreta espanyolista i dels mitjans de masses, dueu a terme cada dia una campanya institucional de criminalització de la lluita contra les retallades. Desplegaments policials innecessaris, deslegitimació del moviment 15-M des del seu naixement (2011), el procés judicial obert a la Audiencia Nacional pel cas del bloqueig al Parlament principatí (juny 2011), la violència policial i detencions durant la revolta estudiantil a València (febrer 2012), l’ocupació sistemàtica dels campus universitaris per part dels mossos d’esquadra i la policía nacional i, com ja hem dit, la brutalitat policial a  les dues vagues generals (2012). La cirereta del pastís fou la voluntat d’endurir el codi penal, cosa que finalment executaren els vostres socis del PP des del govern central de Madrid (octubre de 2012).

El segon àmbit en el que es veu d’una manera més evident el retrocés de llibertats civils i polítiques, és el segrest de la democràcia per part de la Unió Europea. Com sabem, aquest no és un conjunt d’institucions que acompleixin cap requisit “democràtic”. Tan sols el Parlament Europeu s’escull per sufragi, i aquest a la pràctica no té cap poder real, i ni tan sols la iniciativa legislativa. Són la Comissió Europea (CE) i el Consell de Ministres els qui, a la pràctica, exerceixen el poder executiu i legislatiu. Abans de la crisi ja es calculava que més de la meitat de les lleis que s’aprovaven als diversos òrgans estatals i autonòmics venien directament de directrius europees. Avui la famosa Troika (BCE, CE i FMI) imposa encara més neoliberalisme de forma antidemocràtica a base de “rescats” i cops d’estat encoberts, com en el recent cas d’Itàlia. Això implica tots els partits amb representació parlamentària, però en especial a CiU, que en aquesta fugida cap a endavant i reivindicació d’un “estat propi”, no fa més que apel·lar a la Unió Europea com a única via cap a la independència regional de la CAC.

En darrer lloc, trobem el discurs racista i xenòfob que alguns partits polítics han practicat, i que la resta han tolerat. Caldo de cultiu per a l’aparició de noves formacions de caràcter racista. Un paper protagonista en aquest àmbit el torna a tenir CiU, amb el (Sr?) Vila d’Abadal al capdavant com a batlle de Vic. Altra volta és irònic que un partit que ara es reclama independentista, negués el padró municipal a totes aquelles persones (immigrades) que no tinguessin els papers en regla, o sigui, que no tinguessin la ciutadania espanyola. Si fóssiu tan racistes amb el diner negre com amb les persones negres... però vaja, això és molt demanar. Els seus socis històrics de la dreta espanyolista, actualment governant a Madrid, completen aquest quadre amb mesures com la retirada de la targeta sanitària a aquestes mateixes persones. Altre cop sou vosaltres mateixos els qui atempteu contra els principis de la democràcia burgesa, escorant-vos cap al feixisme: creant una casta de persones desfavorides, que sí que us serveixen per a treballar en negre i per un sou de misèria, i que sí que estan obligades a acomplir les vostres lleis, però que en canvi no gaudeixen dels drets corresponents, ni civils ni socials. Què n’ha quedat del “tots som iguals davant la llei”?

Aneu passet a passet cap al feixisme. Però nosaltres no som rucs, i us seguim de prop. Fins on arribareu en aquest camí? Potser anireu a buscar a casa els qui escriguin contra vosaltres? Ai, que burro, però si això ja m’ha passat! Si voleu riure una estona cliqueu a l’entrada “feixisme” de la viquipèdia:

“[...] un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar-se en l'espectre polític (esquerres o dretes) [...]”

Aaaaai, que me desorino...