L'evolució de la història arreu del món és en aquests moments aclaparadora. Arreu del món el ritme de la història s'ha accelerat i ens agradi o no hem d'admetre que la bèstia capitalista està en plena forma i que arreu del món l'ofensiva neoliberal està causant estralls.

 

Podriem aportar dades i podriem repassar l'impacte que està tenint l'aplicació de les polítiques neoliberals a diferents parts del món. Però no és aquest el lloc perquè ni disposo de prou eines d'anàlisi ni del rigor científic necessari ni de prou temps.

 

Simplement constatar que en termes objectius les agressions als drets laborals, ambientals, socials, culturals, nacionals, s'han agreujat arreu del món i que les polítiques dissenyades en els laboratoris d'idees neoliberals son aplicades amb entusiasme per la dreta i bona part de  l'esquerra arreu del món, inclòs el nostre entorn europeu.

 

Davant d'aquesta ofensiva global que es va començar a gestar a finals dels anys 80 del passat segle XX i coincidint amb la caiguda del mur, van anar sorgint algunes alternatives a nivell regional al continent llatinoamericà alhora que s'esfondrava l'esquerra europea sorgida de les cendres de la Segona Guerra Mundial.

 

La pèrdua de referencialitat de les esquerres, la involució de la socialdemocràcia cap a postures liberals i la fi de l'Estat del Benestar a nivell europeu ha deixat el camp abonat a l'ascens d'una dreta econòmica i política sense rival ideològic ni polític. Un escenari de decadència que ha combinat algun episodi positiu amb l'emergència d'algunes alternatives força creïbles a nivell llatinoamericà. A nivell mundial queden alguns reductes asiàtics on el capitalisme no ha entrat encara de ple però difícilment podem considerar-los referents i/o creïbles des de la nostra perspectiva europea. Sigui com sigui som molts els qui ens  preguntem si l'esquerra mundial té esperances de refer-se i de plantar cara al poder dels mercats i les dretes internacionals.

 

Ara mateix no hi ha lideratges forts ni experiències reexides i amb prou suport popular que ens facin pensar que derrotarem al capitalisme així com així, més aviat el contrari. Amb tot, penso que hi ha esperances i que no hem de defallir. Malgrat la història de divisions i escisions de l'esquerra mundial i del moviment obrer crec que el motor de la història no s'atura i les noves generacions que van/anem pujant cercarem els viaranys menys tortuosos per afrontar els espectaculars reptes a què ens enfrontem.

 

Reptes que des del meu punt de vista s'han d'afrontar des d'una postura local però amb perspectiva internacional. A la nostra Nació hem de ser capaços de construïr una alternativa creïble, popular, arrelada, allunyada de sectarismes i discursos crítpics, que s'enfronti al poder dels mercats i doni respostes a qüestions com ara el canvi climàtic, la crisi econòmica i social, la crisi alimentària que s'apropa, el manteniment i consolidació dels drets laborals, socials, culturals, nacionals. I això només pot passar des del meu punt de vista amb un treball multilateral entre opcions polítiques transformadores i moviments populars, veïnals, socials...que estiguin en condicions de desenvolupar alternatives com les que proposa Jordi Garcia al seu llibre Adéu capitalisme.  Alternatives que ja s'estan assajant a en alguns indrets llatinoamericans, asiàtics i europeus.

 

Una alternativa local que necessàriament s'ha d'imbricar i empeltar amb una aliança regional a nivell europeu i mediterrani. L'ofensiva neoliberal és global i la resposta també ha de ser global, a partir de les identitats i especificitats locals. Cal advertir que de cap de les maneres es pot concebre una esquerra imperialista i/o estatalista ( els vells estats nació!) que menystingui les petites nacions culturals com la nostra. Dit això crec que als Països Catalans tenim moltes potencialitats per emprendre aquest apassionant viatge que ens ha de dur a la nostra plena sobirania nacional i econòmica . Qui sap, potser amb el temps fins i tot ens podem arribar a convertir en una esperança per l'esquerra mundial. Fa quatre dies ens deien que això de la independència no arribaria mai però de cop i volta tot és possible. Treballem doncs pel nostre somni: Independència i Socialisme!