Tot i que sembli increïble, sóc independentista i no crec en l’ANC

Aquest 11 de setembre es realitzaran dues manifestacions a Barcelona. Per una banda l’esquerra independentista ho farà a les 5 de la tarda des de la Plaça Urquinaona, tal i com ha fet durant els últims 30 anys, per la independència i el socialisme dels Països Catalans. Per altra banda, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) també ha convocat una manifestació a la tarda a Plaça Catalunya amb el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”.

La polèmica d’aquests dies s’ha generat pel fet que les diferents organitzacions de l’esquerra independentista han mantingut la tradicional convocatòria de manifestació malgrat que l’ANC hagi convocat a la mateixa hora. Al tenir més projecció pública aquesta polèmica ha estat més encesa en el cas de la CUP, on després d’un procés de debat intern, on totes les assemblees locals i territorials van poder expressar la seva opinió, es va aprovar que la CUP donaria suport a la convocatòria de l’esquerra independentista.

A partir d’aquí espero que tots i totes treballem per tal que aquesta convocatòria sigui un èxit de participació respecte als anys anteriors i que el conjunt de la militància hi participem.

El realment important però es veure quin posicionament ha de tenir l’esquerra independentista (EI) davant del fenòmen de l’ANC i de l’anomenat “independentisme transversal”. I també cal veure quina implicació i per a què ha de tenir la militància de l’EI dins d’aquest organisme.

La lògica ens faria pensar que és un debat que hem de fer de forma interna però veient que a dia d’avui s’han fet moltíssimes aportacions i articles al respecte doncs jo també vull donar a conèixer la meva opinió personal al respecte.

 

Què és per a mi l’ANC?

L’ANC és teòricament (i a la pràctica) un organisme per agrupar a tothom que vulgui treballar per la independència del Principat de Catalunya. Per molt que en alguns moments es parli de Països Catalans tothom pot veure com l’àmbit d’actuació es centra quasi exclusivament en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC). Pensar que hi ha una voluntat clara de treballar per la construcció nacional dels Països Catalans penso que és enganyar-se a si mateix perquè el seu propi full de ruta ho deixa ben clar.

L’ANC té diferents sectorials, que es posicionen de formes concretes en alguns aspectes però en el seu conjunt no estem parlant d’un moviment que treballi per una transformació social.

Malgrat que es basa en una militància individual i en la qual els partits polítics no hi tenen un paper decisori clarament vehiculat a ningú se li escapa que sí que hi tenen un poder de decisió important els partits polítics i grups empresarials.

Dins de l’estratègia de l’ANC hi ha la convocatòria d’un procés de referèndums impulsats per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que recordem que es va posicionar a favor del pacte fiscal. Aquests hauran de ser organitzats de forma oficial pels ajuntaments. A la CAC hi ha més de 900 ajuntaments, dels quals 509 tenen alcaldia de CiU, 207 de PSC, 134 d’ERC, 23 d’ICV, 6 del PP i 4 de la CUP. Algú es creu que CiU no tindrà poder de decisió com a partit a l’hora de decidir si s’implica a fons o no? Que passarà si CiU s’implica a municipis petits però no ho fa a ciutats com Barcelona? Si la seva implicació és a fons, a canvi de què? De moment ja tenen com a president de l’AMI al seu alcalde de Vic, conegut pels pactes tàcits amb la xenòfoba PxC o pel seu talant personalista i antidemocràtic.

Amb això vull dir que al final l’ANC depèn de les institucions i aquestes a dia d’avui estan controlades de forma majoritària per CiU, o d’altres partits ben acomodats en aquesta falsa democràcia i del cada cop més minso estat del benestar.

I per tant, tot i que es donés el cas que la majoria de persones de l’ANC aposten per una transformació social a fons es trobarien amb uns aparells institucionals i mediàtics que treballarien per fer fracassar aquesta hipotètica iniciativa.

 

Per a què servirà la manifestació de l’ANC?

Per a CiU una manifestació per la independència tal i com està plantejada ja li va bé en la seva estratègia per reclamar el Pacte Fiscal perquè li serveix per fer pressió a l’estat espanyol, però en canvi ells estaran ben còmodes. Tant còmodes, que ells també hi seran a la manifestació i la promocionaran tant com puguin, ja sigui amb declaracions públiques, com a través dels seus mitjans de comunicació. Això és el que volem?

Volem reproduir la manifestació del 10 de juliol i què després tornin a arrassar a les urnes els convergents? Volem una Catalunya independent amb una CiU reforçada en el poder? La manifestació del 10J també va ser àmpliament publicitada pels partits polítics d’ordre i els seus mercenaris (sindicats grocs, mitjans de comunicació, societat civil subvencionada, etc…) i al final hi va anar molta gent. Segurament hi havia 200.000 o 300.000 persones a molt estirar, cosa que és un èxit per una manifestació, però mai això del milió que sempre ens volen colar (i sobre això hi ha diferents estudis que demostren que mai a Barcelona s’han manifestat 1 milió de persones). Això ho dic perquè tampoc cal que ens deixem enganyar i creure que vam ser 1 milió, ja que després venen les eleccions autonòmiques i els resultats són els que són…

Que una manifestació sigui un èxit en assistència no vol dir que sigui un èxit pel conjunt del poble català. Després del 10J hem vist com continuem sotmesos nacionalment perquè tenim uns governs que no només no ens alliberen com a nació sinó a que a més s’estan carregant els nostres drets socials i col·lectius. I també continuem sotmesos perquè no hem estat prou capaços com a poble d’organitzar-nos socialment per construir uns Països Catalans realment lliures en tots els aspectes.

 

I què hauríem de fer l’esquerra independentista?

L’EI ha crescut en els últims anys gràcies a una feina constant però feta des de la base i en el dia a dia. Una feina que no és mediàtica ni molts cops dóna resultats a curt termini però que va creant complicitats i xarxes amb les lluites socials i populars del nostre país.

Molts cops hem nedat contra corrent i defensant posicionaments díficils d’entendre per una majoria de la població però poc a poc els nostre espai polític ha anat creixent. Prova d’això ha estat el creixement electoral de la CUP i també estem veient com en l’actualitat la conflictivitat social i les conseqüents mobilitzacions populars contra les retallades socials van creixent i adoptant les postures que nosaltres defensàvem anys enrera.

Hem de ser conscients que actualment l’EI i els moviments socials i alternatius no tenim una estructura organitzativa i capacitat de mobilització prou àmplia per combatre l’actual situació amb garanties de construir el nostre projecte nacional i social a curt termini. Però això no treu que haguem de treballar de forma intensa per fer créixer aquest contrapoder popular sota els paràmetres de la Unitat Popular amb tothom que defensi el dret d’autodeterminació dels Països Catalans i la transformació social.

Si hi ha gent que vol aconseguir una independència principatina sense cap canvi social doncs que es dediquin a presionar a CiU per tal que aquests ajuntin la seva força parlamentària amb ERC i SI i proclamin la independència (ja tindrien una majoria suficient). No crec que l’EI haguem de perdre el temps en organismes que al final depenen de la voluntat de CiU, quan mentrestant aquesta gent ens estan destrossant el país a base de retallades.

Parteixo de la base que l’ANC no tindrà mai un caràcter de transformació social, perquè sinó s’hagués creat una altra cosa (una plataforma de persones d’esquerres i independentistes per posar un exemple). I si algú creu que ho podem aconseguir, l’esquerra independentista no té la capacitat en militància, ni en càrrecs electes ni en mitjans de comunicació per tal de poder aconseguir que l’ANC sigui un instrument com el que nosaltres voldríem. I tampoc seria lògic voler canviar els principis fundacionals d’aquest organisme en el qual hi ha molta gent honesta però que no pensa com nosaltres en aquest aspecte.

En canvi, sí que tenim una capacitat més àmplia per treballar al costat de les classes populars conscienciades en lluitar per un canvi social a fons i en aquí penso que hem de redoblar els esforços. Crec que no hem de perdre el temps en presionar als actuals partits polítics perquè a l’hora de la veritat la seva militància representen una minoria molt petita de la població, malgrat que actualment mantenen el poder gràcies als seus altaveus mediàtics.

Per tot això no hem de caure en el seu parany i defugir de la seva política mediàtica basada també, entre d’altres coses, en organitzar actes i manifestacions mediàtiques. Hem de treballar com ho hem fet fins ara. Segurament ens silenciaran i segurament molta gent no ho entendrà però si ho sabem explicar jo crec que també hi haurà molta gent que ens donarà la raó. I encara que no ens la donin en el primer moment, la història farà que ens la donin en un futur no massa llunyà. I d’exemples en podríem trobar molts durant els últims 30 anys d’història de l’EI. O qui ens seguia quan denunciàvem la Constitució Espanyola l’any 1978? Qui ens creia quan denunciàvem l’Estatut l’any 1979? O qui ens creia quan dèiem des de molt abans de l’actual crisis que els nostres drets estaven realment en perill?

I ara parlant més estrictament de la nostra gent, crec que moltíssima gent de la que milita, col·labora o vota a la CUP entendrà que l’EI hauria de mantenir-se al marge de l’ANC. L’error més gran fins ara ha estat que no tenim un posicionament clar al respecte i per això ara s’ha generat la polèmica però si continuem treballant per construïr la Unitat Popular en els paràmetres que sempre hem defensat crec que la nostra posició serà entesa. No hem de caure en el parany de pensar que absolutament tothom creu en l’estratègia de l’ANC o que tothom té com a prioritat la independència per davant de tot.

Hi ha molta gent, entre ells la gent de l’EI i de la CUP, que creiem que la independència ha d’anar acompanyada d’una transformació social i que cal garantir que com a catalans i catalanes tinguem uns drets socials i laborals que ens facin lliures realment. Personalment mai he cregut en els fronts patriòtics amb gent que potser també són independentistes però que no comparteixen ni per aproximació els meus plantejaments a nivell social.

Hi ha molta gent que és independentista però que està d’acord amb les retallades, amb la reforma laboral, amb una política d’infraestructures que destrossa el territori, amb la negació de certs drets personals, etc… Quan algú demana que treballem tots junts per la independència i què després ja decidirem com volem organitzar-nos ho fa perquè ja està d’acord (més o menys) amb el tipus de societat en la que vivim. I per això crec que des de l’EI i la CUP mai hem de caure en el parany dels fronts patriòtics. Aquests fronts només serveixen per anular als elements combatius d’una societat i això és el que volen fer amb nosaltres. Qui ens garantitza que amb una suposada Catalunya independent recuperarem els nostres drets i es farà marxa enrera amb la política de retallades quan estem deixant que encapçalin aquest procés els principals responsables d’aquesta involució democràtica?

Jo no em manifestaré aquest onze de setembre al costat de tota la xusma dirigent de CiU (i altres) que ens estan destrossant els nostres drets. També hi haurà molta gent honesta i respecto que hi vagin però també tinc el meu dret a què em respectin sinó vull anar-hi. Estic bastant arrepentit d’haver estat a la manifestació del 10J i no tinc ganes que em manipulin de nou i que s’utilitzi aquesta manifestació per a beneficis particulars d’uns quants.

L’11 de setembre estaré manifestant-me amb la convocatòria de l’esquerra independentista. Segurament no sortirem a les televisions del poder però reafirmarem el nostre compromís per continuar treballant en el dia a dia per la independència i el socialisme.

Aquest és un debat de prioritats i tothom sabem que el temps lliure que dediquem la militància a la lluita és limitat i per tant cal que triem si volem dedicar esforços a intentar encaminar un independentisme transversal controlat per altres agents o si ens dediquem a fer créixer bloc ampli independentista d'esquerres que no es deixi manipular per unes classes dominants catalanes que sempre han mirat per elles i que mai no han volgut bé a les classes populars d'aquest país.

No negaré que a l’ANC hi ha molta gent de base que no forma part de partits polítics o sindicats però estem parlant d’un organisme que mai podrà ser una eina de transformació social perque no ha estat creat amb aquest objectiu i perquè tampoc CiU, ERC o SI permetran que això passi.

En canvi quan treballem en lluites populars amb altres sectors socials com els indignats o sectors anticapitalistes (per posar uns exemples) també tenim punts en els quals potser no estem d’acord al 100% però treballem sobre la base que cap institució o poder mediàtic ens infuirà en la nostra línia política. I penso que la clau de la qüestió està en aconseguir que molta gent que ara actualment s’està incorporant a les lluites populars acabi també adoptant uns posicionaments que apostin per la conjunció entre l’alliberament social i nacional. El nostre objectiu ha de ser construir un contrapoder popular que aconsegueixi arraconar i limitar a la mínima expressió a les forces polítiques tradicionals. I tot això ho aconseguirem si aconseguim mobilitzar des de la consciència social a aquesta majoria de les classes populars que ara no està mobilitzada. I en aquest camí no tindrem d’aliats ni a partits ni a sindicats del règim actual.

Fa 15 anys que milito a l’esquerra independentista i he participat de forma activa en diferents lluites populars. També m’he implicat a fons en la Consulta Popular sobre la Independència en el meu municipi. Crec fermament en el treball i la implicació en el dia a dia per aconseguir els canvis socials i nacionals que volem però com a persona que creu amb la independència, el socialisme i la reunificació nacional, no puc creure en aquest projecte anomenat ANC. I penso que com jo, hi ha molta altra gent que pensa similar.