Lluita antirepressiva
Lliuren la carta dels encausats del 92 als pares d'Andreu Curto

Es tracta del primer manuscrit que signen els encausats del 92 dues dècades després dels fets

10/06/2012 Drets i Llibertats

Durant l'acte antirepressiu celebrat aquest diumenge a Tortosa, membres de l'Esquerra Independentista han lliurat als pares d'Andreu Curto una carta de suport signada pels independentistes que van ser represaliats l'any 1992 en el marc de la ràtzia olímpica instruïda pel jutge espanyol Baltasar Garzón. Els encausats es van retrobar per primer cop després de 20 anys al teatre d'Olot amb motiu de l'estrena del documental produït per Llibertat.cat Operació Garzón contra l'independentisme català.

"Companys Andreu i Rubén, us enviem una abraçada ben forta i tot el nostre suport. Esperem veure-us aviat al carrer per continuar la lluita. Visca la terra!", diu la missiva dels encausats.

Es tracta del primer manuscrit que signen tots plegats dues dècades després dels fets i novament per condemnar una altra ràtzia, aquest cop contra els activistes que es van mobilitzar durant la passada vaga general. Aquesta ofensiva ha comportat la imputació d'un centenar de persones, 40 dels quals membres de l'Esquerra Independentista, i diversos empresonaments.

Andreu Curto i Rubén Marín són actualment els dos vaguistes que hi ha empresonats a Can Brians, dues persones que destaquen per la seva implicació i compromís. Marín està implicat al teixit popular del barri de Sants de Barcelona i és membre del centre autogestionat Can Vies, com Curto, que a més és militant de Maulets i del Casal Popular Panxampla. Aquest últim però, té una trajectòria ja de ben jove de defensa dels moviments populars a les Terres de l'Ebre, com és la lluita contra el transvasament.

El cert és que a més d'un homenatge a tots aquells independentistes que fa 20 anys van patir aquesta persecució indiscriminada -i que va comportar detencions, tortures i penes d'anys de presó-, l'acte de dissabte a Olot [fotos] es va convertir també en un autèntic clam antirepressiu. Tant és així que els crits de llibertat per a Andreu i Rubén es van succeir durant tot l'acte, amb els parlaments, i al moment final quan els encausats van pujar a l'escenari i van desplegar una pancarta demanant la llibertat dels dos vaguistes.