Cultura Popular
L'aplec del Canigó prepara la regeneració de la Flama 2012

L'inici del ritus de foc santjoanenc

15/06/2012 Cultura
Simbologia de la Flama del Canigó Simbologia de la Flama del Canigó | Autor: Arxiu

Aquest cap de setmana se celebra l'Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó feixos de llenya portats d'arreu dels Països Catalans. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà.

El 22 de juny, com cada any, s'agafarà el foc que des de l'any passat resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i és pujarà al cim del Canigó; es passarà la nit vetllant la Flama i, a trenc d’alba, s'iniciaran el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.(veure festes.org)

Missatge 2012

L'antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona (UB), Josefina Roma ha redactat el missatge d'enguany de la Flama del Canigó.

El text de Josefina Roma fa un repàs de la significació del foc, tot dient "és tan important per a les nostres vides, que cada grup, cada cultura n’ha fet un nus simbòlic, molt poderós", premisa per endinsar-se pel que representa pel país "També als Països Catalans el foc ritual acompanya el seguiment de l’any amb una solemnitat que assenyala el pas de l’àmbit domèstic a tot l’entorn exterior, de manera gradual i creixent. El foc comença a l’hivern, en el fogaril de les cases, amb la soca o tió que presideix la llar i crema de Nadal fins a Any Nou. En aquells moments de fred, es porta la Natura a casa i es concentra en la llar, que uneix totes les generacions, des de la més nova fins als avantpassats, a través del foc i el fum que s’enfilen xemeneia amunt".

El missatge acaba amb un crit per assolir la plena llibertat com a poble "Amb la flama, anem dibuixant i assenyalant el territori del nostre poble, que el fred i la foscor de la història no ens deixava albirar. No deixem que un altre hivern ens el torni més petit i poruc!".