Harmonies de lluita
Festivals amb micromecenatge

Pau Mariné d'RXI explica quines han estat les harmonies de lluita d'aquest mes de maig

04/06/2012 Harmonies de lluita

Si ja es va aconseguir amb les Falles Populars i Combatives, fa uns dies ha acabat la campanya per l'Acampallengua amb gran èxit. Ara és el torn del Festaborigen qui vol aconseguir finançar-se a través de plataformes de micomecenatge. Els que ja tenen lligat el cartellàs –en aquest cas sense micromecenatge– és el Feslloch d'enguany, amb una quantitat de bons grups impensable d'enumerar. El Verkamis'ha erigit en poc temps en la principal font de finançament popular de molts grups, i ara també ho està començant a ser per a uns quants festivals. Sembla ser que un fill bastard de l'estafa global és qui està fent tornar el nivell de producció musical als Països Catalans.

Qui també ha aconseguit un finançament popular –i amb una xifra important– ha estat Enderrock amb la seva iniciativa d'editar la històrica actuació de Lluís Llach al Camp del Barça de 1985 en DVD. El vídeo de l'actuació es vol acompanyar, en el número 200 de la revista, amb el documental de producció pròpia Mai no ha mancat el teu alè, amb entrevistes exclusives sobre l'efemèride. Parlant de la gent de la vella escola, ens hem de congratular de que la gent d'Al-Mayurqa tornés a actuar a Palma el dia 26, cosa que no feia des de la desaparició de Toni Roig.

Moltes putades i ningun miracle és el tercer disc en solitari del saforenc Joan Palomares després d'haver passat per Aixada i La comuna. En aquest darrer disc no s'atura d'experimentar amb un conglomerat de sonoritats que ja conformen l'inimitable so Palomares, fent de caixa toràcica per a una nova lliçó de canya revolucionària, sorneguera i amb trellat.
El segon treball dels vila-realencs MalnomVoltors, s'ha deixat endur per una branca més pop rock que li ha sortit al seu grunge stoner, sense renunciar als moments d'intensitat, movent-se entre l'energia i la calma, i entre la complexitat i l'accessibilitat.

Els barcelonins Bolson saben com fer punk rock melòdic, i és que els seus membres en tenen el cul pelat. Tot i això, Encara pots cridar és el seu primer llarg junts, un disc que aprofita els temes de la maqueta i el completa amb nous himnes corejables fent-ne un disc rodó.

Amb només un parell d'anyets tocant el voraviu, els Arrap ja s'han fet un nom en el panorama raper valencià, i ara amb Ara va de bo, això ja es 'impepinable'. Catorze temassos farcits de rimes incisives i amb unes col·labos de luxe on combinen mala folla i enginy. Actitud revolucionària i poc decorosa, des de València ciutat per a tot el país.

Després d'una llarga cocció a foc lent, els masnovins Caliu editen el seu debut, Tot és començar. En aquest disc fet amb qualitat i coherència, s'hi pot trobar la calidesa d'una cançó melodiosa plena de compromís i sentiment. La proposta enllaça amb la nova Nova Cançó de Ventura i Freixas.

Per acabar parlem de la maqueta dels Casus belli, uns de la Costera que van començar fa un any, i que ara treuen 5 dosis de realisme, una sèrie de comprimits farmacològics de via rectal fets a base de punk combatiu obert d'orelles. "100% fes-ho tu mateix".

Aquestes novetats no han estat les úniques de maig, sinó que n'han sortit forces més. Cesk Freixas, Andreu Valor, Odi, Maitips, Terratombats, Banda Bandarra i El veïnat també tenen les seves pròpies novetats. Mentre no en parlem, recordar que hi ha un parell de propostes musicals que també volen microfinançar-se via Verkami: Orxata sound system i la seva actualització 3.0, i els Atupa i el seu debut en català Quatribarap.