L’editorial basca Txalaparta ens apropa al pensament del filòsof eslovè Slavoj Žižek amb la reedició de la versió castellana de ¡Bienvenidos a tiempos interesantes!, gràcies a la cessió de drets feta per la Vicepresidència de l’Estat Pulrinacional de Bolívia. No és un llibre de lectura fàcil, per això és recomanable rellegir-lo, perquè alguns capítols són especialment densos. En aquest sentit, cal destacar l’esforç editorial de contextualització i síntesi que trobem en el pròleg i l’epíleg redactats per Katu Arkonada i Immanol Galafarsoro. Una eventual traducció al català d’aquesta obra també hauria de realitzar un exercici de reflexió i interpretació en clau de Països Catalans.

En primer lloc, cal remarcar que l’assaig de Žižek és interessant perquè analitza la profunda crisi del sistema capitalista i cerca les claus interpretatives del moment, mitjançant la recuperació i actualització del pensament gramscià: “El vell món es mor. El nou món triga a néixer. En aquest clarobscur sorgeixen els monstres”.

Els episodis de Grècia, la desregulació i la liquidació de drets socials que patim a arreu d’Europa evidencien que el vincle entre capitalisme i democràcia s’ha trencat. Ara bé, l’status quo (i el perill de reproducció del capitalisme) es manté gràcies a la ideologia dominant, que combina la falsa idea de la llibertat d’elecció i el consumisme, fins al punt d’aconseguir que les classes subalternes esdevinguin un subjecte passiu al servei dels interessos de les classes dominants.

Žižek ens posa en alerta davant dels “monstres” que haurem de combatre i traça un recorregut a través de les catàstrofes naturals o els usos dels avenços en biotecnologia. Blasma el tecnicisme i l’estètica que envolten l’ecologisme i la pretensió de convertir-lo en una nova religió del segle XIX: “No és suficient demanar una reorganització ecològica del capitalisme, però tampoc ho és imaginar un retorn a la societat orgànica premoderna amb la seva saviesa holística”.

Adverteix que molts estats europeus ja estan mutant cap a fórmules de capitalisme autoritari (estats d’excepció, control social, repressió policial, xenofòbia, etc.) equivalents a les pràctiques existents a la Xina o Singapur.

La clau d’un canvi radical implica que l’esquerra haurà d’abandonar els paràmetres de la democràcia formal, el tabú de la violència i la defensa utòpica de l’Estat del Benestar dins del sistema capitalista.

Finalment, afirma que la nostra inacció és catastròfica i exposa que la possibilitat d’un canvi radical en les relacions de poder existents (hegemonia) passa per impulsar la batalla de les idees i redefinir la vella idea del comunisme, a partir de la l’acció política i la praxi internacionalista.