Partint d'aquí i assumint que no som al moment grec, ni tampoc això és Euskal Herria; per exemple, és quan aquí tornem a començar fent-nos les preguntes que apuntaves. I et responc:
-És la unitat una finalitat de l'esquerra o un mitjà?
La unitat és un valor. Un valor amb el qual treballem des de la consciència d'on som, d'on venim i cap a on anem. A partir d'aquí podem unir esforços, unir treball i unir uns objectius. En aquests termes doncs seria un mitjà per a l'Esquerra Independentista aconseguir la Independència i el Socialisme al marc dels Països Catalans.
-És la U.E una estructura amb la que s'ha de renegociar res?
La Unió Europea, tal i com l'entenem i com acarnissament s'està mostrant a les classes populars en aquests últims temps: clarament. És un organisme al servei de la propietat privada i el capital. Doncs en aquest sentit, l'Europa dels pobles que podríem somniar, queda més lluny encara que la construcció del socialisme als Països Catalans. Passaria doncs per una hipotètica nova federació futura, basada en uns valors reals de solidaritat internacional dels Pobles. Ja seria un altre capítol de la història; per d'altres generacions, potser.
-És al nostre programa l'eixida de l'Euro i la U.E?
Si bé la probable sortida de l'Euro es dóna tant en un procés de construcció socialista, com en el procés de declivi capitalista que estem visquent; El que més dubtes em genera és la sortida de la Unió Europea. Ja que en el terreny internacional no es pot pensar i actuar de la mateixa manera que a nivell de país. Si observem la CELAC, es dóna que la praxi i dialèctica amb els països veïns en processos o no de construcció del socialisme, veiem doncs com el contagi és positiu per part de la raó socialista davant la barbàrie capitalista. Penso doncs que davant la fermesa d'un procés similar a nivell nacional, no s'haurien de tancar les portes a la dialèctica internacional. Sempre i quan estiguessin definits els límits en la sobirania popular als Països Catalans.
-Quines consequències tindria aquesta hipotètica eixida de l'Euro?
La moneda única europea ja era un frac‡s anunciat abans de començar. Però tant és així que amb la incompetència política i la cobdícia sistèmica que s'ha injectat a la societat, s'ha convertit l'Estat espanyol en un greu problema a partir de voler equiparar la riquesa i el PIB al dels altres països a partir de deute sense fre.
Tanmateix, no hi ha raó per pensar que a Europa seguiran tenint un tumor econòmic així sense fer-hi res. -Poc més podem fer que començar ja a bastir discurs sobre la construcció real del socialisme als Països Catalans.
-És la socialdemocràcia radicalitzada una eixida pels PPCC?
-Com entenem el mot socialisme?
-És Grècia un Estat sobri? ...és possible la independència nacional veritable dins la U.E?
D'aquestes tres últimes preguntes, crec que ja m'havia avançat tímidament en la resposta. Per tant, aprofitaré per afegir un nou enfocament en tot això. I és el que malgrat nosaltres tenim les coses bastant clares, tal com ens allunyem de la militància veiem que tot això queda lluny del pragmatisme diari de les masses. I és en aquest procés que estem immersos de recuperació del llenguatge, de reforçament de la consciencia col·lectiva... És ara quan bastint l'alternativa necessària hem d'aconseguir transmetre que canviar el món passa per eradicar el capitalisme i que ho podem aconseguir. Tants lemes, textos i llibres, motius, idees i vivències hem d'aconseguir transmetre'ls i propagar-los de manera que no quedin en les utopies com ens volen fer creure. Hem de deixar de combatre la crisi capitalista únicament i començar a donar solucions pragmàtiques a les mancances que afecten a les classes populars. Començar a bastir discurs i per tant alternatives reals per dotar dels mitjans de producció a la classe treballadora. Abordar la necessitat i confluència de les pràctiques anticapitalistes de tots els sectors per anar aixecant una nova economia no jeràrquica i sense propietat privada. Si pensàveu a esperar gaire més... el nostre dia ha arribat