Comunicació
Censura a IB3

El SPIB publica un estudi elaborat per treballadors que han hagut de mantenir-se a l’anonimat. L'informe recull diferents casos de censura directa als informatius de la ràdio i televisió públiques balears.

11/05/2012 Comunicació

El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) denuncia la censura flagrant que exerceix l'adreça d'informatius a IB3. La ingerència política en les notícies en favor del Govern en general i a favor del PP en particular. Tot per sobre de criteris periodístics.

Segons el sindicat, la pressió de censura que s'exerceix sobre els treballadors fa que no puguin redactar les notícies tal com ho farien, des d'un punt de vista professional. Es veten talls de veu d'irrefutable valor periodístic, es prohibeix per exemple parlar de sanitat, si el tema és crític amb el govern, es desaconsella treure al GOB, a la ràdio sobretot, es prohibeix obrir informatius amb el que és notícia en aquells moments i el que és d'interès general i està en debat si aquest tema ‘pot molestar’. Es prohibeix, en definitiva, que els informatius estiguin regits pel caràcter públic que haurien de tenir lloc que són mitjans que paguem tots i per tant hauria de prevaler els criteris periodístics.

Per al SIP, és hora de dir "prou" i que aquesta "censura", pròpia d'uns altres temps, surti a la llum. Els treballadors viuen, a més, sota la por de desobeir i ser, conseqüentment, traslladats de lloc de treball, de centre de treball acomiadats.

Des del  SPIB es demana a tots els partits polítics, que parin la censura inassumible que se sofreix als informatius de Ib3 on ara mateix prevalen interessos particulars per sobre de l'interès general de la informació.

A la ràdio és el cap d'informatius qui dóna ordres als editors i als redactors també, encara que amb no tanta freqüència per obtenir l'enfocament que desitja, obviant el criteri periodístic. La directriu és ‘treure coses positives’.

A la televisió, ho fan els editors d'Ib3 i el director d'informatius. Els temes sensibles i, per tant, objecte de la manipulació són la llengua, la sanitat, protestes, retallades de pressupostos…

En general el Sindicat de Periodista percep que la qualitat i el rigor dels informatius ha baixat considerablement. Es prioritzen les notícies de societat i aquelles poc molestes pel *Govern. Exemples: notícies sobre modes estrangeres, sobre successos, ocells, personatges *frikies, etc. Qualsevol cosa fàcil de digerir i anecdòtica és susceptible d'entrar en l'informatiu.

Pel que sembla del Sindicat l'informatiu s'aproxima més a un calaix de sastre o a un magazín que no a un informatiu seriós, rigorós i contrastat.

Exemples pràctis

Ràdio:

- 27.1 Consell de Govern a Felanitx. La portada de l'informatiu són els acords del Consell de Govern: impulsar pacte local, expedient de despesa per a neteja centres d'atenció primària i una canonada d'Eivissa. El segon tema va ser la manifestació contra la política lingüística del Govern. Tota la resta de mitjans van obviar els acords de consell de govern per tenir transcendència nul·la.

- 29.2 Incendi al polígon de Castelló, a tota màquina, en portada. Quan el foc ja estava controlat i afectava només a una nau se seguia obrint els butlletins amb aquesta informació. Aquest dia hi havia la manifestació dels estudiants (quart bloc informatiu, 2500 persones al carrer. Tampoc no es van donar dades de Barcelona). En programa  "El Faristol” però, va entrar un regidor de Palma per protestar perquè els estudiants interferien en la carretera de la UIB. No van enviar a ningú a cobrir el tema. En els butlletins, una anotació. Aquest dia tenien una entrevista amb el jutge degà, etc…. I primer va ser l'incendi.

- 28.2. Aquest dia hi havia rodes premsa de sindicats. Es van donar ordres que es donarien instruccions a l'hora de tractar altres notícies per compensar. El matinal va fer una entrevista a un graduat social. A l'hora d'escriure la notícia per a l'informatiu, s'ordena treure el vessant positiu. Per compensar.

- 21.3.  Es demana canviar el tall de veu de la diputada del PSIB, Pilar Costa, sobre la primera sentència de l'expresident Jaume Matas perquè era massa llarga. La cap d'informatiu va demanar un tall més contundent de la portaveu del PP, Mabel Cabrer

- 28.3. La cap d'informatius va ordenar que no sortís més la cançó del català de l'institut de Marratxí (havia sortit en el matinal). Aquest mateix dia, van prohibir treure les reaccions de l'oposició fins a l'endemà, que era quan el Govern valorava el tema. Tampoc els deixen fer directe des del tribunal que havia de dirimir sobre els serveis mínims de la vaga general del passat mes de març. Tampoc van a cobrir la comissió de la idoneïtat dels càrrecs perquè “no interessava”, encara que després poden agafar els corts de la tele.

- 25.4. 20 minutos abans de l'informatiu es fa canviar la portada (subhasta dels béns de Matas) per una prèvia d'un decret de mesures urgents que el govern té previst aprovar per facilitar tràmits per rehabilitar la Platja de Palma.

- 1.5.  No obre l'informatiu de la nit amb la manifestació del dia del Treballador. I el directe ho fan quan ja no hi ha gent al carrer (el mateix passa a la tele). Els treballadors van haver d'insistir a emetre un tall d'un treballador del Joan March (encara no havien tret afectats). I, des del migdia, aquesta veu no va tornar sortir fins a l'informatiu nit. Sense la pressió dels treballadors, no hagués sortit mai perquè “no era rellevant”.

- Vaga de gana dels jubilats. Reticències per posar-ho en escaleta. Ordre repetitiva, si són assumptes de llengua.

- Atur és portada només quan ha sortit positiu.

- No hi ha reunió de portada mai. Si el cap d'informatiu ha de dir alguna cosa, ho fa en el seu despatx editor per editor.

Televisió:

- Han donat l'ordre de posar el micro –en les rodes de premsa- i no demanar als consellers. “Ib3 només posa el micro i espera”.

- Diversos casos de redactors que han estat canviats de lloc de treball o de funcions (bàsicament, deixar de fer política o canviar de la ràdio a la tele) perquè havien qüestionat la línia editorial.

- Des d'edició es rebutgen els temes que puguin comprometre al PP i posar en qüestió la seva acció de govern. En la mani d'estudiants de dia 27 d'abril, només van agafar imatges i algun tall de veu. Es va tallar l'àudio de les proclames (el lema) contra la retallada del govern que, normalment, encapçalen una notícia d'una protesta.

- En canvi, el tall de les explicacions de Delgado sobre la contractació de la seva companya sentimental, Lourdes Reynès, va durar més de 45 segons; absolutament inadequat en tele o ràdio.

-Se suprimeixen plànols de les peces de les notícies a la televisió quan l'equip d'edició considera que atempten contra el Pàg. (Per exemple, la vaga de gana dels jubilats contra les mesures de *Bauzá sobre el català).

- Els directius ja avisen que potser es replantegi l'estratègia de cobertura de cites informatives perquè troben que es va a massa rodes de premsa de partits que tenen molt poca representació, com per exemple el PSM.

El tractament de la manifestació Es Trenc, un dels casos més descarats de censura i més critics pels blocaires

-29-5. La manifestació per Es Trenc no obre l'informatiu i ocupa un lloc secundari. L'informatiu obre amb el pla d'equilibri econòmic que el Govern va aprovar un dia després, el 30 d'abril. La notícia sobre la mobilització d'Es Trenc té una durada de poc més d'un minut, mentre que una notícia sobre els xips que porten els gossos té una durada de més d'un minut.

El bloc Nobadis, fent una crítica a IB3, deia en el seu encapçalament: "IB3 TV ha emès als tretze minuts d'iniciar el seu espai informatiu ‘IB3 Notícies Vespre‘ una peça d'una mica més d'un minut amb la qual semblava ser para molts la notícia del dia; la concentració de prop de 8.000 persones en el municipi de Campos per protestar contra la futura construcció d'un hotel prop de la platja d'Es Trenc.

Bauzá obliga IB3 a pronunciar el seu cognom només amb fonètica castellana

La “guàrdia pretoriana” de Presidència ha ordenat a la radiotelevisió pública que els presentadors pronunciïn el cognom del president, José Ramón Bauzá, només amb fonètica castellana i no amb l’entonació mallorquina, Bauçà, segons explica Diario de Mallorca.

Miquel Adrover, que signa la informació, troba estrany que el president “renegui” de la fonètica mallorquina a favor de la castellana, ja que es tracta d’un dels cognoms “més arrelats, tradicionals i autòctons de Mallorca”, i que pràcticament “no existeix” cap varietat fora de l’illa.

L’ordre s’hauria donat fa poques setmanes i, des d’aleshores, el cognom del president balear s’escolta correctament tant a la televisió com a la ràdio públiques.