La CUP ha carregat contra el refinançament de Bankia en el que ha definit com "l’enèsim capítol del robatori massiu de rendes de les classes populars cap al gran capital", cap a "un dels bancs que més clarament escenifica la relació entre màfia política i financera". Altra vegada, apunta, "dels diners de tots se’n regalarà una part més que significativa a un banc privat, per tal que aquest segueixi donant dividends al mercat, única garantia de supervivència".

El que s'ha anomenat la "nacionalització de Bankia" és interpretat per la formació independentista i anticapitalista com"un espoli en tota regla a les arques públiques, amb el qual s’ha traspassat el deute privat a deute públic".

"Salvar els bancs porta a retallar els serveis"

Segons la CUP, l’aposta ideològica de l’Estat i els seus principals partits, PP, PSOE i CiU, de salvar uns bancs privats l’actiu dels quals es basa en l'especulació immobiliària "està portant les institucions públiques a retallar serveis, encarir impostos i taxes i, en general, a fer pagar als més pobres la festa dels rics".

En aquest sentit, creu que aquesta política "amputa a les institucions públiques la capacitat de mantenir uns mínims dignes d’atenció social i de desenvolupar polítiques de reactivació econòmica, alhora que els atorga el trist paper de recaptadores d’impostos per a la banca".

La desobediència i la insubmissió, l'alternativa de la CUP

Però quina és la proposta de la CUP? "La reorganització política fora dels partits que han legitimitat i legitimen aquesta estructura de poder, així com la desobediència i la insubmissió com a recursos per defensar el dret davant del robatori generalitzat".

I els ajuntaments, com a institució més propera a la ciutadania, "els tocarà preguntar-se ben aviat si accepten fer el paper de retalladors i recaptadors al servei de la banca o assumir el principi de la forçosa rebel·lió ciutadana que s’ha de donar en un futur proper".

100.000 milions al sistema financer

Des de 2008, els governs de PSOE i PP hauran abocat una xifra propera als 100.000 milions d’euros al sistema financer espanyol. A les quals cal sumar les grans quantitats de diners públics que el govern espanyol, com els altres governs europeus, han injectat al Banc Central Europeu perquè aquest actuï com a prestamista dels bancs privats: presten diners públics a l’1% perquè els bancs privats al seu torn els prestin a les institucions públiques, com els ajuntaments, al 5 o el 6%.

A més, els interessos -d'entre el 5 i el 6%- dels crèdits ICO que l'Estat ha obligat a signar als ajuntaments per fer front al pagament de factures a proveïdors els cobrarà la banca privada quan aquesta finança els crèdits amb els diners públics adquirits a l’1%.

A més, els interessos que els ajuntaments hauran de fer front sortiran dels pressupostos municipals, encara més retallats a base de majors càrregues fiscals sobre la població.