La veterana sala Gestalguinos (Plaça Bult, València) recull la primera exposició col·lectiva de fotografies recordant la Primavera Valenciana, un moviment que durant uns quants dies va demostrar, en part gràcies a la tasca dels fotògrafs que van acompanyar als estudiants des de les seues primeres propostes, que no tota la societat valenciana viu en un permanent estat de letargia, segons l'Informatiu
Dos mesos després dels fets que obriren els informatius de mitja Europa, col·locant València al mapa de la vergonya, els visitants podran apropar-se a estes imatges de la mà d’una bona selecció dels fotoperiodistes de la ciutat, entre els que podem trobar membres de la agència EFE com Kai Försterling o Biel Aliño, Ferran Montenegro del diari Levante-EMV, Juan Navarro del diari Público o Germán Caballero, d'este mateix diari.
"És una exposició necessària perquè estos fets romanguen en la memòria col·lectiva, perquè la societat actual és cada vegada més hipervisual i amb més facilitat per a oblidar", assenyala Caballero, que, com molts dels seus companys, va ser víctima col·lateral de la violència exercida pels policies contra els estudiants.
Així, els visitants tindran una nova oportunitat per a reflexionar, dos mesos després, sobre uns fets que a pesar de la virulència, encara no han tingut cap conseqüència política: ni ha dimitit cap responsable, ni s’han aturat unes retallades amb les quals la ciutadania va demostrar estar en contra. La mostra, coordinada per José María Azkárraga, compta amb vint-i-dues imatges i podrà ser visitada en este espai cultural fins al 18 de juny (de 19 h a 1 del matí.).
Dos mesos després dels fets que obriren els informatius de mitja Europa, col·locant València al mapa de la vergonya, els visitants podran apropar-se a estes imatges de la mà d’una bona selecció dels fotoperiodistes de la ciutat, entre els que podem trobar membres de la agència EFE com Kai Försterling o Biel Aliño, Ferran Montenegro del diari Levante-EMV, Juan Navarro del diari Público o Germán Caballero, d'este mateix diari.
"És una exposició necessària perquè estos fets romanguen en la memòria col·lectiva, perquè la societat actual és cada vegada més hipervisual i amb més facilitat per a oblidar", assenyala Caballero, que, com molts dels seus companys, va ser víctima col·lateral de la violència exercida pels policies contra els estudiants.
Així, els visitants tindran una nova oportunitat per a reflexionar, dos mesos després, sobre uns fets que a pesar de la virulència, encara no han tingut cap conseqüència política: ni ha dimitit cap responsable, ni s’han aturat unes retallades amb les quals la ciutadania va demostrar estar en contra. La mostra, coordinada per José María Azkárraga, compta amb vint-i-dues imatges i podrà ser visitada en este espai cultural fins al 18 de juny (de 19 h a 1 del matí.).