Les falles s'acaben! Aquest any, però, podrem continuar gaudint de la fantàstica falla virtual en 3D La Caga Rita [1]. Hem passat unes setmanes de reivindicacions estudiantil i socials, amb molta tensió, generada pels de sempre, la policia. Hem sigut agredits i principalment els nostres filles i filles han patit de valent la raó de la força i el monopoli de la violència. La noticia de la repressió a València ha donat la volta al mon, però el govern i el parlament espanyol ha dit, contra tota evidencia, que ací no ha passat res i que la delegada del govern espanyol, el cap de la policia i els mateixos policies tenen patent de cors. En el seu reconeixement, tal vegada caldria que férem una falla molt gran per a col·locar tant de ninot desvergonyit.
En aquest ambient, les festes falleres d’enguany es presentaven una miqueta diferents. Per una banda, l’establisment faller, amb Rita i Fabra al capdavant, pretenien utilitzar-les com a bàlsam social, com ho estan fent des del triomf franquista. Per altra, les mil i una entitats reivindicatives sorgides per a defensar els drets aconseguit en mil i un combat i que ara estan arrabassant-nos, volien fer visible les lluites reivindicatives. També el fet d’estar davant d'una jornada de vaga general es respira juntament amb l’olor a pólvora del masclet.
Semblava que es donaven totes les condicions perquè les falles recuperaren tota la seva capacitat crítica i satírica. Però no, bona part del món faller està presoner del búnquer barraqueta, la coentor i la buidor més antifallera. Paral·lelament, però, una part de la ciutadania emergeix amb l’autèntic esperit faller i així tenim la consolidació de les falles populars i combatives que ja van per la seva novena edició, o la falla popular de Benimaclet, que ja porta 11 anys, altres falles que no participen de les desfilades, la falla Arrancapins, etc.
Enguany, a més, al caliu de totes les mobilitzacions socials, sindicals, estudiantils, etc, ha pres cos la intifalla: unes manifestacions al voltant de la mascletà que, des de l'1 al 19 de març cada dia amb un lema diferent, s’han proposat fer públic que més enllà de la festa i el negoci, el poble treballador continuem, seguim, sent atracats dia sí dia també des de les mateixes instàncies del poder i en nom dels mercats, i que quan ens rebotem som reprimits pels detentors del monopoli de la violència.
Aquest mon faller alternatiu i crític no naix del no-res, sinó que manté una certa continuïtat amb altres, com aquelles falles que al final del segle XIX es cremaven amb el so de la marsellesa o l’himne republicà de Riego i acabaven en manifestacions reprimides per la Guàrdia Civil [2]. O les revistes Pensat i Fet i Marxa popular fallera o el Club a La nostra Marxa.
Cal donar suport a tota la gent que treballa per restituir a les falles el seu primigeni esperit transgressor. Com ens agradaria veure en les falles, crítiques a l’imperialisme i les seves guerres genocides, al capitalisme neoliberal explotador i depredador, al patriarcalisme assassí, a l’espanyolisme espoliador que any rere any ens espolia fiscalment més de 6.000 milions d’euros al conjunt del poble valencià, a l'especisme obtús i a tantes i tantes coses grans o menudes. Ens agradaria, però, que ens ajudaren des d'eixa crítica, a avançar cap a la superació de la coentor burgesa-agrarista i d'unes falles i un món faller que no han aconseguit, majoritàriament, trencar amb el disseny que varen imposar a l’octubre de 1939 la dictadura franquista i que des d’aleshores es manté amb cap canvi en profunditat.
Com ens agradaria no tenir motius per a desitjar cremar amb les falles tot allò que va contra el poble. De moment ens quedarem participant en la protesta a l’hora que, com el títol de la falla Arrancapins, somniarem amb un futur de llibertat, també per a les falles. Ens queda també continuar treballant en l'autoorganització popular, donant resposta a les agressions del capital i els seus estats, alhora que anem visualitzant com podria ser una societat diferent.
[1]Falla virtual 3D La Caga Rita, a càrrec d'Acció Cultural del País Valencià, la Societat Coral El Micalet i Ca Revolta http://youtu.be/bSDe60ncztM
[2]Quan el mal ve d'Espanya, Toni Gisbert. Editorial Columna.