Aquests últims mesos han aparegut amb comptagotes notícies en mitjans locals relacionades amb la urbanització de Peguera, al Berguedà.
Ens expliquen que es crearà tot un complex turístic respectant l’estructura de l’antic poble i sense desvirtuar l’entorn natural i que constarà d’un hotel, que tindria 40 habitacions i seria de cinc estrelles amb un estil rústic però amb totes les comoditats, i la recuperació de les 22 antigues cases del poble, de les quals 16 es podrien reconvertir en apartaments turístics i les altres es destinarien a serveis per al complex. Això sí, es respectarà “de manera escrupolosa la idea original del poble i l'entorn excepcional en què es troba l'enclavament” i el principal interès de la iniciativa és “conservar l’entorn paisatgístic ja que qui s’allotgi en aquests establiments ho farà per gaudir del silenci i la tranquil·litat”.
Diuen que hi haurà una restricció pràcticament absoluta de l'ús del vehicle per tot l'entorn i caldrà construir un aparcament subterrani, i que també es vol convertir la zona de l'església en un centre d'explicació del territori al visitant. A més servirà per dinamitzar econòmicament l’Alt Berguedà i en els temps que corren no es poden desaprofitar aquestes inversions.
Però no hi ha hagut cap debat participatiu sobre si el turisme destructiu i elitista ha de ser el motor econòmic de la comarca; si volem macroprojectes en llocs excepcionals pel que fa al paisatge, la flora, la fauna i la memòria històrica; si volem un territori fins ara estimat i valorat per una gran part de berguedans que ara serà privat i no es podrà gaudir, si estem d’acord que una gran empresa controli les nostres contrades en lloc de ser gestionades per qui hi viu, etc.
I en part la manca de debat ha estat provocada perquè els efectes negatius del projecte s’han amagat. No se’ns ha dit que urbanísticament els apartaments situats a les antigues cases poden tenir una planta de superfície 70% més gran que l’original, que a part de la nova construcció del centre d’interpretació s’edificarà una pista d’aterratge d’helicòpters, un aparcament subterrani de dues plantes de 1000 m2 cadascuna, dues pistes de tennis, una piscina, dipòsits d’aigua, una planta de depuració de l’aigua residual, una planta de biomassa, transformadors d’energia i una densa xarxa de vials asfaltats. En total es perdran mes de 4.800.000 m2 de sòl ramader.
Tampoc se’ns ha explicat que el projecte es desenvolupa enmig d’una zona catalogada amb dues figures de protecció ambiental: el PEIN Serra d’Ensija – Rasos de Peguera i la Xarxa Natura 2000 Prepirineu Central Català, on trobem paisatges singulars, tretze espècies de rapinyaires en perill d’extinció com el trencalòs, mussol pirinenc, duc, voltor, etc., cinc espècies de rat-penat molt sensibles a la presència i activitats humanes, i espècies en perill d’extinció i que són especialment vulnerables si hi ha freqüentació del seu hàbitat com el gall fer o la perdiu. La preservació d’aquestes espècies en aquest indret no és compatible amb el desenvolupament del projecte.
No es parla que la Vall de Peguera és una zona oberta que actua de corredor biològic entre grans masses forestals, i on s’alimenten la majoria d’espècies que habiten l’entorn, i perdrà irreversiblement aquesta funció ecològica. I les activitats d’oci intensives afectaran la flora i fauna de l’entorn de la vall.
No es menciona que augmentaran notablement els sorolls, les males olors, la contaminació del sòl i l’aigua i la contaminació lumínica a causa del funcionament dels equipaments i les moltes activitats d’oci previstes, el compostador, la planta de biomassa i la depuradora d’aigua, situada a la mateixa Vall de Peguera. Així que els valors paisatgístics i naturals es perdran.
Cap administració (local o comarcal) no ha qüestionat el projecte, que contradiu quasi tots els punts de la carta del Paisatge del Berguedà, signada entre altres pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Fígols. Punts com els de desenvolupar els objectius de qualitat paisatgística mitjançant la participació de la població; evitar la fragmentació creixent dels espais agraris a causa de la urbanització o les infraestructures viàries; localitzar la nova urbanització propera a trames urbanes consolidades.
No s’explica que hi haurà una sobreexplotació de l’aigua, ja que el consum previst en moltes ocasions serà superior a l’abastiment d’aigua, que s’efectuarà des de la Font de cal Coix.
Ja va essent hora que la població tingui més informació del que passa al seu territori, que no es posin traves a l’hora de consultar els documents del projecte com està ocorrent, i que la ciutadania prengui conciència del que es cou realment, ja que si aquestes actuacions es duen a terme, les conseqüències negatives del projecte previstes seran irreversibles.
Cal ser conscients que un projecte d’aquestes magnituds té moltes cares, la bonica és la que ens expliquen els promotors del projecte, però a les administracions públiques se’ls hauria d’exigir molta més informació pública, debat i atorgar la capacitat de participar a la gent de la comarca, que som qui en pagarem les conseqüències.
Des de fa un temps existeix una plataforma, Salvem Peguera, que reuneix periòdicament gent preocupada pel que ocorre al territori, en aquest cas la Vall de Peguera, i treballa per proposar alternatives per preservar el territori i potenciar l’autonomia ecològica i econòmica de l’entorn rural de manera que ens permeti viure i gaudir aquest tresor natural que ens envolta i que ens nodreix. Salvem Peguera anima a tothom a treballar conjuntament per aturar aquest projecte.