La CUP estreny llaços amb l’esquerra abertzale
11/12/2011 Eudald Calvo
Eudald Calvo, regidor per la CUP a Argentona Eudald Calvo, regidor per la CUP a Argentona

Els passats dies 5, 6 i 7 de desembre una delegació de 16 persones implicades amb la CUP, la major part d’elles regidores, hem estat convidades a Euskal Herria per l’esquerra abertzale. La delegació de la CUP tenia com a objectiu conèixer de prop la política que està portant Bildu tant a nivell municipal com a nivell nacional.

Com us podeu imaginar, la fi de la lluita armada obre nous camins a l’esquerra abertzale i també ens ofereix a l’esquerra independentista catalana poder tenir unes relacions normalitzades amb els qui podem considerar els nostres homòlegs a Euskal Herria.

Fins ara, les relacions entre l’esquerra independentista catalana i l’esquerra abertzale  sempre han estat prou complexes, però ara tenim l’oportunitat històrica de començar una relació de complicitat, de reciprocitat, de cooperació i d’aprofundiment d’aquelles problemàtiques que compartim com a pobles oprimits..

A nivell més estrictament municipal, podem aprendre molt els uns dels altres. L’esquerra abertzale gestiona ajuntaments des de fa molts anys i aquesta experiència ens pot ajudar, com així ho hem pogut comprovar aquests dies a diversos ajuntaments amb majoria de Bildu: Usurbil (on s’hi desenvolupa un sistema de recollida de residus porta a porta amb millores originals), Igorre (on s’hi està portant a terme un innovador sistema de participació ciutadana radical), Alsasua (on s’hi desenvolupa des de fa 25 anys una comunitat de municipis anomenada de la Vall de Sakana), Bergara (on s’estan municipalitzant alguns serveis antigament privatitzats com la neteja dels carrers) així com els alcaldes i alcaldesses de moltes altres poblacions basques.

A banda de tota aquesta sèrie de pobles de tamany semblant als pobles on la CUP hi és present, també ha estat interessant conèixer què passa quan els resultats són molt més bons dels esperats i aonsegueixes l’alcaldia, per exemple, de Donosti. Una ciutat de 186.000 habitants on les relacions amb els moviments socials, entitats, associacions de veïns, etc. es veuen multiplicades exponencialment i tot passa a ser molt més complex. Vam poder parlar amb Juan Carlos Izaguirre, alcalde de Donosti, que està liderant aquesta experiència.

Així mateix, Bildu va aconseguir la Diputació de Guipúzkoa, gestionant la recaptació dels impostos de la Diputació i un pressupost de més de 700 milions d’euros. Vam tenir la sort de poder parlar uns minuts amb el Diputat General de Guipuzkoa, el conegut Martin Garitano, anteriorment redactor en cap del diari Egin i subdirector del diari Gara.

Tot plegat una experiència per les persones que vam poder-hi anar i per la CUP en general que es veurà molt beneficiada d’aquesta visita a Euskal Herria per l’acumulació d’experiències innovadores que Bildu està portant als ajuntaments on governa i també per la capacitat de sobres coneguda del moviment basc de reinventar-se en cada moment polític i de sortir endavant malgrat les adversitats.

Per recordar, una dada interessant: fins a 40.000 persones estan “contaminades”, és a dir, no poden presentar-se a llistes electorals perquè en anterioritat ja han estat a llistes de Batasuna o similars. Imagineu ara que als Països Catalans hi hagués una proporció similar de persones que no es poguessin presentar i que al final podem tancar llistes a la majoria de pobles i ciutats del país. I ara imagineu que obteniu la majoria absoluta i que heu de gestionar el poble o ciutat.

Malgrat hem de reconèixer que l’esquerra abertzale ens porta molt avantatge a l’esquerra independentista en quant a percentatge de gent implicada, el cert és que la capacitat de creure’s el projecte i deixar de banda absurds debats els ha portat allà on són. Els catalans i les catalanes tenim algunes oportunitats a explotar, com el fet lingüístic, l’herència important de molts municipis d’esquerres i el pes que suposa una nació de més d’11 milions d’habitants. Amb els 100 regidors de la CUP hem fet un pas important, però ara toca prendre decisions importants, creure’ns el projecte i avançar sense por. I potser un dia seran els bascos i les basques que vindran a visitar els nostres ajuntaments catalans.