Més enllà de la seva coneguda producció novel·lística i narrativa, Roig també va destacar per les seves publicacions periodístiques, entre les quals destaquen Els catalans als camps nazis. (1977) o L'agulla daurada. (1985) sobre el setge de Leningrad a la Segona Guerra Mundial, i sense oblidar tots els articles que Roig va escriure a la premsa, molts dels quals queden recollits en aquests dos llibres: Diari d'uns anys (1975-1981) (2011) i Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991 (1992).

"Diari d'uns anys"

D'altra banda, l'editorial A Contravent ha editat el llibre Diari d’uns anys (1975-1981), que surt a la venda aquest dijous coincidint amb l'aniversari de la mort de Montserrat Roig. Tal com explica l'editor Quim Torra al seu bloc, es tracta d’una selecció dels articles que, durant aquell període, Montserrat Roig va publicar, en català, a diaris i revistes com Mundo Diario, Guía del Ocio o l’Avui. Una crònica esplèndida de la transició i de la seva gent, “la generació dels fills forçats del franquisme”.

En paraules del seu fill, Roger Sempere, al pròleg: “Com en l’espai, Montserrat Roig es mou en tres eixos: és feminista, catalanista i d’esquerres. Eixos que, en constant aprenentatge, va perfilant i contextualitzant al moment històric sense perdre’n la unitat. Hi ha una evolució estilística molt evident. Montserrat Roig considerava la seva feina un ofici. Els oficis cal practicar-los per tal d’assolir certa perfecció. Perfecció que mai és total. No són meves aquestes paraules, les recupero del record. […] Nosaltres som els néts del franquisme i als nostres pares els va tocar viure’l, malauradament, en la seva plenitud. Llegint els articles d’aquest recull, un nét atent pot resseguir la nostra història més recent . […] En moltes qüestions no hem avançat gaire, els temes són recurrents encara. Hi ha molta feina per fer i els escrits de Montserrat Roig, malgrat els anys passats, ens poden ajudar a entendre el món i guiar-nos en què cal fer i per què cal seguir lluitant.”