El Govern ha anunciat aquest divendres que reduirà el pressupost de la CCMA fins als 260 milions d'euros, un 13,3% menys que l'any passat. Una retallada que se suma a la de l'any passat: l'aportació aprovada pel Parlament a la CCMA del 2010 era de 350 milions d'euros i el 2011, de 300, de manera que la contribució pública ha passat en molt poc temps d'uns 50 euros per ciutadà/any a 40. I ara de 300 a 260.

En dos anys la CCMA veurà reduït el seu pressupost un 25%. Aquesta xifra se suma a la dràstica caiguda de la publicitat, que ha passat de 100 milions el 2010 a 84 el 2012.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, ha estat l'encarregat de donar la notícia en una compareixença al Parlament. Homs ha proposat reduir a quatre els canals de TVC afirmant que "no es pot assumir el manteniment dels sis actuals". Segons Homs, tot i el pla d'ajust, el Govern ha garantit que es mantindran tots els llocs de treball a la CCMA.

El portaveu del Govern ha dit que pretén que tot i les retallades a TVC s'ha de mantenir la CCMA en un "referent en qualitat i audiència" i que els compromisos que han de seguir guiant l'ens han de ser "la catalanitat, el servei públic i esdevenir motor de la indústria audiovisual".

Contingut del pla d'ajust als mitjans públics

- Reducció del nombre de canals de TVC amb els que el Govern pretén estalviar 6 milions d'euros. Els canals dde TDT passaran de sis a quatre. Per Homs -que ha assegurat que "no volem tancar per sempre els canals"- "més canals no vol dir més audiència".

- Aplicació d'una major transparència als processos de producció associada incloent-hi el sector audiovisual. Així, TVC passarà a ser una productora de continguts de "gran nivell" amb l'objectiu que els productes puguin ser consumits a través dels canals de la CCMA però també per Internet.

- Sinergies i major connexió amb les televisions locals. Segons Homs, el TN Comarques o determinats productes esportius es podrien nodrir de la XAL i, com a contrapartida, la CCMA els subministraria productes per omplir la graella.

- Revisió "a fons" del pla de cobertura de la televisió digital, que podria permetre estalviar entre 9 i 11 milions d'euros l'any q ve.

El Grup Barnils s'oposa a la retallada a la CCMA perquè posa en perill la supervivència dels mitjans públics catalans

Grup Barnils: "La supervivència dels mitjans públics està en perill"

El Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB) no ha tardat a reaccionar contra el pla de retallades del Govern. Pel grup de periodistes, les mesures anunciades aquest matí pel secretari general de la Presidència, Francesc Homs, en relació als pressupostos de la CCMA per al 2012, suposen "un duríssim cop per al model de mitjans públics de qualitat i alhora competitius en termes d’audiència, que ha caracteritzat TVC i Catalunya Ràdio fins ara".

En aquest sentit, qualifica de "greu error" la intenció d'eliminar dos dels sis canals de TDT de què disposa ara la CCMA, en un moment en què la llengua catalana ja és prou minoritària en el dial dels televisors catalans". A més, considera "desproporcionada" la retallada de 40 milions d’euros del pressupost de la CCMA i remarca que en dos anys, els mitjans audiovisuals públics hauran vist reduïda la seva capacitat d’actuació econòmica en prop del 25%, la qual cosa veu "incompatible amb mantenir els alts nivells de qualitat i rendibilitat sociocultural que han tingut en la darrera dècada".

El president del GPRB compareix a la comissió del Parlament

El president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, David Bassa, va comparèixer el passat 23 de novembre davant la Comissió parlamentària que estudia la reforma de la Llei de la CCMA i va alertar que "afeblir econòmicament el sistema públic català de comunicació suposa reduir l’oferta de continguts televisius en llengua catalana –no gaire àmplia- i colpejar durament la indústria audiovisual del nostre país, ja que TVC n’és el motor principal". Alhora, va assenyalar que "suposa regalar espai als potents grups mediàtics privats que dominen el mercat espanyol i que troben en TVC i en la seva penetració social un fre al seu desig de repartir-se també el mercat català".

Per tot plegat, el Grup Barnils emplaça els altres agents del sector comunicatiu a afegir-se a aquest comunicat de rebuig i a demanar conjuntament al govern català que reconsideri aquestes mesures per evitar destruir el model d’èxit del sistema català de mitjans públics.

Duran i Lleida ja ho va dir

Llibertat.cat ja va alertar de la posició favorable que tenia el Govern a la pressió dels grups mediàtics de capital privat contra els mitjans públics. Va ser arran de l'article de la directora de TV3, Mònica Terribas, que va decidir alçar la veu i denunciar públicament que els operadors privats "disfressen de crisi el seu intent d'esquerdar una eina de país i els valors que representa". Ho va voler dir abans de "no caure en l'error de debilitar un servei públic que sempre ha estat compromès amb el país, la llengua, la pluralitat i la diversitat".

L'endemà de l'article, el candidat de CiU a les eleccions espanyoles, Josep Antoni Duran i Lleida, va avançar que el Govern retallarà "i molt" TV3. "També retallem de TV3 i es retallarà i molt de TV3", va advertir.

"TV3lateva"

L'anunci d'Homs ha provocat una allau de reaccions. La xarxa s'ha mobilitzat i les etiquetes de Twitter #volemTV3, #joTV3, #ambTV3 i #salvemTV3 treuen fum.

D'altra banda, s'ha fet pública la creació d'una plataforma de suport als mitjans públics catalans, "TV3teva" davant dels atacs dels grups privats i ara de la retallada del Govern.

Terribas: "Ja no és la meva"

La directora de TV3, Mònica Terribas, ha mostrat el seu malestar amb les mesures des del mateix Parlament, on aquest divendres hi ha realitzat la comissió de control parlamentària. En aquest sentit, ha afirmat que  "aquest model de servei públic no és el meu" i ha alertat que "el lideratge de TV3 és molt fràgil per la situació de la competència". Segons ella, el Govern tracta els mitjans públics com "un Departament de l'Administració més".

Tal com ja va fer en un article publicat a la majoria de rotatius el passat 11 d'octubre, Terribas ha recordat que la televisió pública dóna cobertura a moltes activitats que no troben finestres a d'altres ofertes nacionals o estatals. A més, ha assenyalat la importància de TV3 com a dinamitzadora de la indústria audiovisual al país.

El president de la Corporació, Enric Marín, s'ha expressat en el mateix sentit: "Que el model actual de servei públic està qüestionat amb aquesta retallada no és una sospita, és una evidència".

Marín ha avisat que a banda dels 80 milions que han perdut TV3 i Catalunya Ràdio d'aportació del Govern en els darrers dos anys cal sumar-hi un descens de la publicitat important: al 2007 es recaptaven 140 milions, mentre que enguany s'espera tancar amb 85 milions, és a dir, 55 milions menys. "Uan caiguda tan abrupta d'ingressos qüestiona el model inevitablement", ha conclòs.