Després dels actes commemoratius de l'afusellament del president Companys, a Montjuïc, es va produir al Palau de la Generalitat, la signatura de l'acord de donació a l'Arxiu Nacional de Catalunya del fons de Pedro Urraca Rendueles, agregat policial a l'ambaixada espanyola a París durant la ocupació alemanya, que va participar en la detenció, l'interrogatori i el trasllat del president Companys des de l'exili fins a Madrid.

També dissabte passat, la CUP va homenatjar el president màrtir a la Plaça de la Llibertat de les Borges Blanques en un acte senzill i auster però amb una forta càrrega emocional. La CUP va dipositar una ofrena floral al monument que recorda la figura del president nascut al Tarròs. El regidor de la CUP a la població, Gerard Cabezuelo, va recordar en un breu parlament la trajectòria de Companys, fent especial èmfasi en la seva tasca com advocat laboralista i amic i company de Layret i d'una bona colla de nacionalistes d'esquerres exemplars per acabar enllaçant el seu discurs amb l'onada de retallades i desmantellament de drets i conquestes socials que impulsa l'actual govern de la Generalitat, per acabar afirmant que Companys, sense cap mena de dubte, de viure avui, hauria desaprovat i repudiat aquestes mesures que afecten en primera persona als sectors més febles de la societat i al conjunt del sectors populars.

A Berga, la CUP també participar a l'acte d'homenatge al President Lluís Companys organitzat pel col·lectiu Berguedà per la Memòria. En el seu parlament, la formació va destacar que Companys "se situà sempre al costat dels treballadors, sempre tingué un sentit especial per detectar la voluntat popular, les necessitats de la gent i la defensa del més feble enfront dels abusos del capital". Així mateix, va lamentar "que el govern espanyol no hagi condemnat les tortures a que va ser sotmès per part de la mal anomenada Dirección General de Seguridad del Estado, ni hagi anul·lat el judici sumaríssim que se li va aplicar dictat per un Consell de guerra, i ni tant sols hagi organitzat un acte de desgreuge demanant perdó al poble català per un dels casos més flagrants que col·lectivament hem patit".

"Que després de 36 anys de la mort del dictador encara no s’hagi actuat en el sentit de reparar la memòria dels vençuts diu molt de la democràcia espanyola i d'aquella suposada transició que s'inventaren per exonerar els seus crims", va manifestar, i va afegir que "el rei Borbó, cap d'estat nomenat per Franco, és hereu directe dels assassins i per tant responsable de la mort del President de Catalunya".

I a Lleida, la CUP ha demanat a l’equip de govern de la Paeria que dignifiqui el monument a Companys atacat per un acte vandàlic el Dia de la Hispanitat i substitueixi el bocí d’acer que el recorda, per un monument més digne que contribueixi a convertir l’espai en un indret de memòria a l’altura de la trajectòria i compromís amb el país de Lluís Companys. "L’escarransit i petit bust actual, mancat de cap text que recordi la trajectòria del president ni els fets que conduïren a la seva mort i que malda situat al carrer que duu el nom del mateix Companys, no compleix amb les condicions mínimes que serien òptimes per considerar-lo un espai de memòria dignificat, modern i útil", afirma la formació, que també demanar l'esclariment dels atacs contra el bust. També lamenta que la Paeria no fes "cap mena d’acte de record, homenatge, divulgació de la figura i dels fets que conduïren a la mort del president, nascut a les comarques de Ponent".

Per saber-ne més:

Homenatge a Lluís Companys als 71 anys del seu afusellament