La llengua catalana no és oficial en aquest territori. La seva població la composen aproximadament unes 550 persones i segueix una dinàmica de decreixement, ja que fa dècades que la població decau. Entenc que aquest territori hauria de formar part dels Països Catalans.

 

Tots els mapes inclouen les comarques occitanes de la Val d’Aran i la Fenolheda. Amb 10.000 i 7.000 habitants respectivament, aquests territoris no haurien de sortir al mapa dels Països Catalans perquè són part d’Occitània.

Pel que fa a les comarques castellanoparlants del País Valencià, la cosa no està tan clara. La comarca de la Plana d’Utiel va ser incorporada a la província de València al segle XIX. La no-catalanitat d’aquest territori està bastant acceptada. Respecte la resta de comarques castellanoparlants, van pertànyer des del principi al Regne de València i s’hi va parlar català, però l’expulsió dels moriscos l’any 1609 va fer que hi hagués una repoblació de gent castellanoparlant, arraconant la llengua catalana fins la seva desaparició. Altres zones van ser repoblades majoritàriament per aragonesos. Tot i això, hi trobem vestigis de catalanitat com ara expressions de cultura popular o els cognoms.

Després hi ha municipis com ara Santa Creu de Moia, que va pertànyer a l’antic Regne de València però que actualment forma part de la província de Conca. Aquest municipi és responsable que la comarca del Racó d’Ademús sigui un enclavament i no hi hagi continuïtat territorial amb la comarca dels Serrans. El mateix podríem dir d’Arcs de les Salines i Abellola, en aquest cas a la província de Terol. Per la seva banda, Villena i Saix són ciutats de l’Alt Vinalopó que van passar de la corona de Castella a la Catalanoaragonesa en diverses ocasions.

El debat sobre quins són els límits geogràfics dels Països Catalans està servit. L’Esquerra Independentista duu més de 40 anys posposant-lo, i crec sincerament que ja va sent hora de posar-nos mans a l’obra i posar-hi remei.