D’aquestes mancances en destaca l’àmbit territorial que cobreix l’actual Àrea Metropolitana de Barcelona, atès que aquest àmbit no és ni metropolità ni de continu urbà de la ciutat deBarcelona. Via Vallès entén que, en primer lloc, una entitat metropolitana cal que es basi enla realitat territorial metropolitana i no en aquella que parteix d’antigues planificacions que tenen el seu origen en la Barcelona del 1956.

Així, és de difícil comprensió que s’incloguin alguns dels municipis estructurats al llarg delprincipal eix metropolità, com és la AP7/B30, i no d’altres que comparteixen el mateix eix. Ésel cas de Rubí, Sant Cugat del Vallès, Mollet del Vallès i Parets del Vallès, que actualment mostren una clara continuïtat urbana i la seva inserció en la realitat metropolitana deBarcelona té poca discussió. Sant Cugat s’hi inclou i els altres tres municipis en quedenexclosos. Un altre d’aquestes clares incoherències és el de la ciutat de Sabadell, que dibuixa un evident continu urbà amb Cerdanyola, Badia i Barberà del Vallès.

Mentre que aquests tres darrers municipis formen part de l'AMB, Sabadell no ho és, restant així exclosade les decisions metropolitanes que es prendran just davant dels seus límits municipals.

La voluntat municipal d’adhesió.

Els articles 83 i 93 de l’Estatut de Catalunya deixen clar el principi de voluntat municipald’adscripció a una entitat supramunicipal com és l’AMB, però la llei de l’AMB és molt pocflexible en aquest punt.

D’altra banda, el fet de que la Comissió d’Urbanisme de la ciutat de Barcelona passi a serd’àmbit metropolità, atorga a Barcelona una capacitat de control sobre la seva perifèria queno s’adiu amb el principi d’autonomia municipal que manifesta l’Estatut.

El Vallès, dividit
La implantació de l’AMB pràcticament divideix la planificació urbanística del Vallès en dos territoris ben diferenciats, per sobre i per sota de l’eix de l’AP7/B30. Aquest eix passa a seruna línia divisòria, en comptes d’estructurar-se com a la Nova Gran Via a l’interior de laregió de Barcelona. Via Vallès insisteix en la necessitat d’un Pla Director per a tot el Vallès o, al menys, per a la seva part metropolitana, a banda i banda de l’AP7/B30.

En qualsevol cas, cal adequar els límits de l’AMB a la realitat, ja sigui acceptant els nousmunicipis que s’hi vulguin adherir, o bé avançar cap a una organització metropolitanaalternativa al conjunt del Vallès (Occidental i Oriental) en la seva totalitat.

Catalunya metropolitana i Catalunya interior

Més enllà de l’àmbit comarcal, les dues lleis proposades configuren en realitat una grandivisió entre la Catalunya metropolitana i la Catalunya interior, dins d'una superposiciód’atribucions entre el diferents àmbits de diputacions, vegueries, consells comarcals, i municipis que, en el cas metropolità, adopten una valor més aviat testimonial en benefici deles grans atribucions de la nova AMB.Amb la nova AMB en funcionament és evident que cal eliminar o redistribuir límits territorialsi competències amb els organismes de l’administració local amb els quals l’AMB comparteixterritori, com són la Diputació de Barcelona i els consells comarcals del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat.

En uns moments de limitació evident dels recursos econòmics, no és justificable de cap manera la multiplicitat d’organismes públics i de la burocràcia.D’altra banda, cal que la Generalitat aprofundeixi molt més en el disseny de l’ordenacióterritorial de Catalunya per tal de relligar correctament i eficient tota aquesta àmplia gamma d’organismes, actuals i projectats, que exigeix una severa simplificació i clarificació.