L'allau d'indignació popular es vehicula rapidament a través d'internet i l'escenari de la revolta es trasllada a grans espais urbans on hi conviuen reivindicacions i col·lectius extremadament heterogenis i variats. En el moment de produir-se aquest esclat vaig creure que era bo que ningú instrumentalitzés aquest moviment i que el temps ja aniria definint la seva evolució. Vistos  els esdeveniments i la posterior evolució penso que el procés ja ha tocat sostre i que ara convindria que aquest nou moviment s'empeltés amb el teixit associatiu i popular que ja fa anys que treballa i milita. La tradició de lluita ve de lluny i aquest moviment corre el risc de convertir-se en una moda mediàtica efímera. Cal per això traslladar la lluita als diferents barris, que aquest moviment s'impliqui i imbriqui amb els col·lectius (veinals, polítics, sindicals, en defensa del territori....) que treballen i coneixen el terreny. I no gensmenys important és el fet de tenir present la qúestió nacional als Paísos Catalans perquè la història ha demostrat que els pobles sotmesos per l'imperialisme no es conformen amb menys que la llibertat.

Transformar el món és una fita colossal però és possible començar per l'entorn més proper i amb temps i una canya ja anirem millorant alguna cosa. Del que es tracta és de traçar una malla sòlida que d'una banda enllaci amb les tradicions i reivindicacions preexistents i que això doni corda per seguir lluitant perquè la lluita no és cosa ni d'un mes, ni d'un any, ni d'una dècada, ni d'un segle sinó que és a llarg termini. Els avis dels nostres avis ja lluitàven i els nets dels nostres nets continuaran fent-ho, a nosltres ens correspòn mantenir viva la flama.