La pressió asfixiant dels estats espanyol i francès i per extensió de la Unió Europea contra el nostre dret a existir com a poble lliure ja fa segles que dura. L'espoli fiscal i econòmic, l'ofec cultural i lingüístic, el trossejament administratiu, el model territorial radial, el boicot i la repressió nacional que patim, tot plegat ens indica que aquesta situació no pot continuar o correm el risc de desaparició nacional.

O ens alliberem del jou repressor dels estats o les generacions futures viuran en pròpia pell la fi de la realitat nacional catalana. En aquest sentit esdevé una prioritat de primer ordre articular dinàmiques per fer creixer la consciència nacional i sobretot per avançar en la ruptura amb les estructures estatals que ens ofeguen, per això cal donar el màxim suport al moviment per les consultes, estendre-les a tots els territoris i treballar per bastir estructures més estables i fortes amb vocació de majories al marge de les institucions emanades dels estats.

De l'altre patim una crisi sistèmica del model econòmic i social vigent al país, el capitalisme. Una crisi sistèmica que agreuja la situació de precarietat de les classes populars i treballadores, que ja arrossegaven des de feia dècades una pila de dèficits i penúries. Una crisi sistèmica que serveix per justificar un desmentallament encobert ( i ràpid) de l'Estat de Benestar, un model de protecció social guanyat a base de sacrificis i lluites de les generacions passades i que ara els sectors més poderosos consideren massa car de mantenir i aprofiten per torpedinar.  Tal i com indica Cristaller al seu llibre "El futur de la civilització capitalista" ens trobem davant d'una cruïlla, o fem evolucionar el capitalisme cap a un model millor o el sistema involucionarà a un model similar al feudal, amb una elit privilegiada al cim de la piràmide social i una gran majoria d'exclosos. Malauradament els fets semblen indicar que s'està avançant en aquest segon escenari.

 Tanmateix cal armar-se de determinació, arguments i nous recursos per tal de capgirar les coses; per això és important no repetir els catastròfics errors històrics de l'esquerra mundial, deixar a banda actituds sectàries i marginals i intentar prendre l'exemple dels islandesos, que amb el seu seny, transversal·litat  i valentia han fet trontollar el sistema bancari i l'estan obligar a retre comptes davant del poble.

Finalment als Països Catalans patim una crisi ambiental i  climàtica derivada d'un segle de desenvolupament industrial, comercial, urbanístic...basat en el creixement il·limitat del PIB. Una crisi que evidentment és mundial però que propaga els seus efectes  a nivell local. El canvi global ( climàtic, atmosfèric, territorial) té un impacte brutal als PP.CC i les conseqüències pels ecosistemes, la biodiversitat, els conreus, les arees costaneres, els recursos hídrics...comprometen el futur dels nostres fills i nets.

El model energètic vigent: basat en la dependència del petroli, la mala gestió de la demanda, l'escassa eficiència i nul estalvi, la concentració de la producció en grans nuclis allunyats i consegüent transport de l'alta tensió....afegeix pressió a un territori ja molt sensible i castigat per les infraestructures viaries, gasístiques, les urbanitzacions extenses i laxes. D'altra banda el nostre model de transport basat en el vehicle privat i un model productiu obsolet basat en un triplet sense futur ( construcció massiva, turisme de masses i l'ús indiscriminat de ma d'obra a preus baixos) han convertit els territoris dels Països Catalans en un simple contenidor on la terra és ja un element secundari.

Cal en aquest sentit capgirar també la situació de forma urgent, hem d'articular polítiques per frenar les emissions de CO2, per estalviar territori i recuperar la terra destruïda per tants anys d'abusos, ens cal posar fi al model turístic de masses i avançar cap a un país on el turisme cultural i ambiental sigui la norma. Necessitem recuperar l'espai agroforestal i fer que els nostres pagesos tinguin futur a la seva terra, en definitiva ens cal respectar més el territori i no concebre'l com una mercaderia o com un contenidor on ubicar-hi les infraestructures d'un model de creixement embogit i irracional.

Ja per acabar, la situació de triple crisi que viu el nostre país ens situa en una cruïlla molt complexe. Les generacions que hem viscut la cresta de l'onada probablement viurem temps molt difícils, una conjuntura cada cop més adversa. Però és precisament enmig de les grans dificultats on brollen grans respostes. I és l'esquerra independentista qui té la responsabilitat en aquest país d'afrontar la situació i de liderar una resposta a l'alçada de les circumstàncies. Probablement el naixement de l'EI com a moviment polític modern i de masses a l'últim terç del segle XX fou la primera pedra d'un moviment que està cridat a articular la resposta política, sindical, social, de masses d'aquest segle XXI.

A nosaltres, militants de l'esquerra independentista, de la CUP, del front sindical, de l'espai juvenil....ens toca no repetir errors passats, no reproduir dinàmiques marginals i sense futur, ens toca alçar la torxa de l'alliberament nacional, social i ambiental dels Països Catalans, de la nostra Nació.